La poesia secreta dels impostos, ara que toca pagar la renda

Caldria trobar una poesia als impostos, una estètica a la fiscalitat, un sentiment positiu a l’IRPF i l’IVA perquè són la garantia de la sostenibilitat de l’Estat democràtic i quasi l’únic instrument de redistribució de la riquesa. Les diferències socials es reequilibren en alguna mesura gràcies als impostos i els serveis públics que se’n deriven, però els impostos pateixen una mala imatge històrica entre les escaldades classes treballadores perquè el sistema fiscal ha estat amb freqüència indecent. Grava més el treball que el patrimoni, taxa més el diner treballat que les plusvàlues del diner acumulat, heretat o evadit. La càrrega fiscal

La gran aventura insospitada del NitBus, cada dia, sota casa mateix

Una amiga tenia una ocupació nocturna en el món de la restauració que la feia plegar de matinada. Quan enllestia la feina agafava el NitBus per tornar a casa i va descobrir-hi un nou món, dia rere dia, durant dos o tres anys. Li agradava escriure i prenia notes del fets insospitats que presenciava cada dia a bord del NitBus, carregats d’incidències i observacions en viu. L’endemà les redactava amb voluntat d’estil i les publicava a Facebook. Els seus articles tenien molts seguidors a les xarxes, meravellats com ella d’allò que passa de nit a la ciutat, més concretament entre els usuaris poc acabalats del NitBus. Se’n va derivar una sèrie literària

El dret a tenir i mantenir un pis és avui pura fal.làcia

És difícil imaginar que des de la transició democràtica del 1975 no s’hagués modernitzat la política de la sanitat pública o de l’ensenyament, però això és el que ha passat amb la política d’habitatge, fins la tímida llei aprovada ahir al Congrés de Diputats, en vigílies d’eleccions municipals. El dret de tot ciutadà a un habitatge digne, reconegut a l’article 47 de la Constitució, s’ha vist transformat en botí de l’especulació immobiliària. El preu de l’habitatge és avui el principal problema dels joves i les classes treballadores que s'han d'empenyorar fins les celles per aconseguir un sostre o els jubilats que no tinguin resolta