Els esmorzardors tenim un santuari consolidat a la Granja Elena

Els llegendaris esmorzars de forquilla de la Granja Elena, al Passeig de la Zona Franca de Barcelona, tenen com a punt fort la seva carta de plats de lluïment en matèria d’alta cuina de barri, per exemple aquests ous ferrats amb cocotxes de bacallà al pil-pil de la foto adjunta. La fotogènia del plat pot semblar discutible, però puc certificar que el paladar no els discuteix res, més aviat els aplaudeix amb fervor. L’àvia Paquita Molina i els pares Olga Calvo i Abel Sierra van convertir a partir del 1974 la minúscula Granja Elena en concorregut lloc d’esmorzars dels treballadors de la Zona Franca, que des del 2007 dirigeixen els fills Borja, Patricia i Guillermo amb el lloable criteri d'ennoblir i renovar la cuina del primer àpat del dia amb guisats

El lideratge mantingut per Maria Callas és un miracle artístic

Els fastos del centenari de la naixença de Maria Callas arrenquen aquests dies a Atenes amb la representació fins demà dimarts 9 de maig de l’òpera Medea, de Cherubini, que ella va immortalitzar a la Scala de Milà el 1953 i al teatre d’Epidaure el 1961, abans de fer-ho a la pel.lícula homònima de Pasolini (foto adjunta) sense cantar. Aquest cop les funcions tenen lloc al modern auditori de la Fundació Stavros Niarchos i el paper ha estat confiat a la soprano italiana Anna Pirozzi amb una certa vocació suïcida, no només infanticida. Molts dels papers encarnats per la prima donna assoluta encara no

El centenari del Grup Peralada i els límits reals de l’autobombo

L’actual generació de propietaris familiars del Grup Peralada celebra aquests dies amb desplegament de mitjans promocionals el centenari de l’adquisició del castell empordanès, convertit en imatge de marca del holding d’empreses que aplega. És lògic fins a cert punt que ho faci tot mostrant la que consideren la seva millor cara, però no que n’amaguin d’altres tant o més importants. En primer lloc, quan Damià Mateu Bisa va comprar el 1923 el castell de Peralada per 400.000 pessetes per al seu fill Miquel Mateu Pla, l’edifici ja es trobava restaurat pels anteriors propietaris, que també hi havien començat les col.leccions d’art. En segon lloc,