L’adagietto de la 5ena simfonia Mahler va fer plorar ahir a l’Auditori

Devia ser per culpa de la crema hidratant que m’havia aplicat a la cara abans de sortir de casa i es va entaforar a la comissura de l’ull, potser per una cua de refredat que arrossego o simplement per la meva condició sentimental, però ahir em van rodolar un parell de llàgrimes a la galta quan l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OBC) i el seu actual director titular Ludovic Morlot van tancar la temporada a l’Auditori amb la 5ena simfonia de Gustav Mahler i el cèlebre adagietto del quart moviment, un fragment d’onze minuts culminants de la història del simfonisme, reservat a instruments de

Cadaqués té una llibreria de somriure encomanadís, tot l'any

Al carrer de la Miranda de Cadaqués hi ha una llibreria, es diu Ses Minves i representa un petit tresor gestionat pel Txell del Rio (foto adjunta) i la seva nova ajudanta Laura Valle. La va obrir l’inoblidable historiador local Firmo Ferrer, heretada per la filla Roser Ferrer i el seu marit Martí Aran, que la van traspassar el 2019 a la jove d’empenta que ara la dirigeix contra vents i marees. Mantenir una llibreria oberta tot l’any a Cadaqués és una proesa, intentada anteriorment per Heribert Gispert i Joan Tharrats. La Txell se’n surt com pot, amb molta fe en la funció d'aquesta mena d’establiments a municipis petits. Completa l’oferta amb papereria, llibre infantil, material escolar, joguines i gravats, però en primer lloc és una llibreria amb fons de temes locals i generals. El

El pescador Moisès Tibau, vist com l’Hermós del segle XXI

L'altre dia vaig presentar a Cadaqués la reedició del famós llibre de Josep Pla que porta com a títol el nom d’aquest municipi i, mentre explicava que l’escriptor va descobrir l’indret de jove arran de les escapades per mar amb el seu amic i popular mariner anomenat l’Hermós, vaig adonar-me que entre el públic assistent s’hi trobava Moisès Tibau, un dels dos únics pescadors professionals avui en actiu de la localitat. Sense deixar de parlar, em vaig fixar en la seva somrient cara rodona i em va semblar que és l’Hermós del segle XXI, el pescador savi capaç d’ensenyar tantes coses sobre el món en general amb senzillesa i fraternitat. Li ho vaig comentar durant la copa de vi servida després dels parlaments i em va dir que aquell paper pertocava més