Parlem de trens, però sobretot dinem al Motel Empordà de Figueres

L’editor del segell Gavarres, Àngel Madrià, va muntar divendres passat el debat “Parlem de trens” a l’Espai d’Art del Celler Espelt de Vilajuïga amb l’ex-alcalde socialista de Figueres Joan Armangué i jo mateix com autor del recent llibre L’exprés de París, moderats pel periodista portbouenc Ramon Iglesias. No sé si ens vam acabar de posar d’acord, perquè parlar de trens en l’actual situació de la nostra xarxa ferroviària resulta difícil de cenyir. Però de seguida vam coincidir en un punt concret: les qüestions importants mereixen una sobretaula més que una estrada. Per tant l’endemà vam anar a dinar tots quatre al Motel Empordà de Figueres, autèntic nus de comunicacions que treballa amb excel.lència suïssa. Vam fer santament, moderats

Cada cop se senten menys rossinyols, però algun encara refila

El rossinyol és un ocellet insignificant de mida i per això difícil d’entreveure entre la vegetació del bosc, en canvi se’l reconeix com un dels que refila amb més bellesa de variacions melòdiques, sobretot durant el període reproductiu de primavera. Encara paro l’oïda al cant del rossinyol quan a partir del maig surto de la ciutat, però la reducció de múltiples espècies m'ho posa cada cop més difícil. El diari londinenc The Times anuncia cada any per tradició la notícia de la primera nit de primavera en què s’escolta el nightingale. La cèlebre “Oda a un rossinyol” de John Keats la va escriure al jardí de la casa que es visita al barri londinenc de Hampstead. Igor

La sàvia decisió de destapar una bona ampolla de vi malbec

De tant en tant torno a algun restaurant argentí d’aquí, d’aquells que havien proliferat anys enrere. La carn ha perdut força interès per al meu gust, però hi vaig perquè em destapin una bona ampolla de malbec, que no n’ha perdut gens. Menjo els ingredients de l’asado just per acompanyar el vi, el gran vi de Mendoza. Em fa reveure la llum radiant dels Andes, que de tant en tant enyoro, amb els pics nevats que llinden amb els núvols contemplats des del piemont cobert de vinyes. La desregulació favorable als capitals forans de l’època del president Carlos Menem (1989-1999) va afavorir la