La cervesa Cap d'Ona, una història d'amor que s'eixampla

Les millors històries acostumen a ser històries d’amor. Gregor Engler és un francès de família cervesera germànica de la Mosel.la que es va enamorar del Mediterrani rossellonès i també de la seva dona Elodie Pujol, jove publicista i neta d’un pagès de Ceret que li ensenyava a estimar l'aroma dels arbres fruiters. Fa 25 anys Gregor i Elodie van obrir la Argelers la factoria de cervesa de la seva marca Cap d’Ona, pel nom de la petita cala pedregosa del terme de Banyuls on s’havien establert els pares d’ell. Ara, carregats de medalles internacionals de reconeixement, acaben d’ampliar-se a l’antiga fàbrica de suro de Ceret, amb un pressupost de rehabilitació de 10 milions d’euros. Elaboren cervesa amb cirera de Ceret i amb préssec de vinya de la

El bandoneó de Bach al Festival de Torroella amb entrades exhaurides

Fa 44 anys que l’estiuenc Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí és el nostre petit i particular Festival de Salzburg, entre altres motius per la capacitat de sorprendre’ns a cada edició amb algun nou repte. Per exemple, el 7 d’agost vinent proposa –amb entrades ja exhaurides— un concert d’obres de Joan Sebastian Bach per a bandoneó sol que pot semblar una excentricitat i no ho és gens. El bandoneó adoptat pel tango argentí és un instrument inventat a Alemanya com a orgue portàtil de celebracions religioses o balls civils que no poguessin disposar d’altres recursos musicals de més dimensions, i l’orgue era precisament l’instrument preferit del gran compositor alemany. En segon lloc, comptem amb una llarga tradició moderna de Bach interpretat al bandoneó. Finalment, Bach és l’autor més programat al Festival de Torroella des de la seva naixença de la mà del director Josep Lloret, rellevat per Montse Faura des del 2012. El bandoneó de

Tita Cervera, el principal quadre de la col.lecció és ella

El projecte d’obrir un museu Carmen Thyssen de pintura a l’antic cinema Comèdia de Barcelona seria el repicó d’una vida de novel.la fulletonesca. El baró Heinrich Tyssen va heretar i ampliar una de les més grans fortunes econòmiques i la principal col.lecció privada d’art del món, iniciada pel seu avi després d’enriquir-se amb la indústria siderúrgica alemanya durant la Primera Guerra Mundial. Però el baró va ser infeliç en la infantesa a càrrec d’institutrius i amb els seus quatre primers matrimonis, fins que va conèixer la barcelonina Carmen “Tita” Cervera, s’hi va casar el 1985 i va adoptar el seu fill natural, receptor del cognom Thyssen i de la part corresponent de la fabulosa herència. La col.lecció d'art estava exposada al seu domicili de Villa