31 de gen. 2012

Fotos amb història (3)

A la platja de la Barceloneta
La foto del bany del ministre Manuel Fraga i l’ambaixador nord-americà a la platja de Palomares després de l’accident nuclear del 1966 va deixar rastre en el subconscient. Per al meu llibre Passeig de mar, vaig demanar a l’alcalde Pasqual Maragall el juliol del 1987 que Xavier Miserachs ens fotografiés banyant-nos a la platja de la Barceloneta, acabada de recuperar per a l’ús públic inofensiu. S’hi va apuntar de bon grat. El

Sóc un tangògraf, dispenseu


Quan una amable redactora de l’editorial barcelonina RBA va escriure el resum de la contraportada del llibre De Carlos Gardel al tango electrónico, va qualificar-lo de “tangografia”, per definir-lo d‘alguna manera. Arran d’aquell quart llibre meu sobre història del tango –més en particular sobre el tango argentí a Catalunya i Espanya— em van convertir en una cosa tan horrorosa com un “tangògraf”. 
Els seguidors del flamenc, que acostumen a tenir molta gràcia en el seu llenguatge, van estrafer el nom dels estudiosos anomenats “flamencòlegs” en “flamencòlics”. No m’agradaria ser un “tangòlic”, ni tan sols un “tangògraf”. Es digui com es digui,

29 de gen. 2012

El dol i el deute de Marcèvol

El priorat de Marcèvol
Va aixecar suspicàcies que una suposada “comuna de hippies” comprés el 1976 l’abandonat priorat romànic de Marcèvol, prop de Prada de Conflent, comencés a restaurar-lo amb les seves pròpies mans i s’instal.lés a viure al poble. Les suspicàcies es van esvair al cap de pocs anys, a la vista de la feina feta. Avui Marcèvol és una dinàmica realitat: el priorat restaurat i l’hostalatge per a tota mena de cursos, festivals i alguns concerts del Festival de Prada. Dues d’aquelles mans que van dur a terme la restauració eren les de la jove

L’altre escàndol de la fallida de Spanair

La manera indigna com l’aerolínia catalana Spanair es va declarar en fallida i va deixar a terra els passatgers que havien pagat el bitllet no ha de servir de cortina de fum d’un altre fet gravíssim: la fi del somni del flamant aeroport de Barcelona, ampliat el 2009, com a nus de connexions internacionals. És a dir, la fi del somni d’un aeroport internacional a Barcelona, per culpa de l’obstinació del govern de Madrid a no privatitzar o liberalitzar la companyia pública de gestió de tots els aeroports AENA, amb la convicció que això

No és actriu de cinema, és la presidenta d’Europa

Helle Thorning-Schdmidt
Helle Thorning-Schdmidt no és actriu de cinema, és la primera ministra social-demòcrata de Dinamarca i presidenta de torn de la Unió Europea durant el primer semestre del 2012. Als 44 anys, el setembre de l’any passat va guanyar les eleccions al seu país i va retornar els social-demòcrates al govern danès després de deu anys

28 de gen. 2012

Eduard Puig Vayreda es creu "incidental"

Fa temps que sostinc públicament que un dels escriptors més fins de l’Empordà actual –si més no de l’Alt Empordà-- és Eduard Puig Vayreda, una afirmació que incomoda l’interessat, vulnera el cànon acadèmic, contradiu les llistes de best-sellers i desafia les jerarquies convencionals. Si torno a afirmar-ho no és per fer-me l’original –una de les poques temptacions que no he tingut quasi mai (vegeu el post següent)— sinó perquè acabo de llegir el seu últim llibre Escrits incidentals (Brau Edicions,

Fotos amb història (2)

Als lavabos del Saló Diana

Tothom ha sucumbit alguna vegada a la dèria de la suposada originalitat, sobretot quan ha tocat moltes tecles. L’any 1978 col.laborava al programa de TVE Catalunya “Tot art”, dirigit per Joan Anton Benach. Vaig fer-hi un reportatge sobre la sala de ball aleshores tan activa del Saló Diana. A una de les seves dependències més característiques, en aquesta postura, vam gravar l’entrevista amb el cronista de la nit Julià Peiró. No recordo si la seqüència es va emetre, juraria que no. Alguna cosa em sona d’una esbroncada. La foto és de Jaume Mor, que corria força per allà.

27 de gen. 2012

Messi té un tango fet a Barcelona



El cronista Joan de Sagarra es preguntava el 22 de gener a La Vanguardia si Leonel Messi ha merescut alguna cançó a Barcelona i instigava a que li componguin. Sí que l’ha merescuda, concretament el tango "Més que un crack" que es pot escoltar en aquest video. El va compondre el 2008 el bandoneonista argentí resident a Barcelona Marcelo Mercadante, per encàrrec de la revista Sons del Mediterrani, amb lletra de Pablo Marchetti. El vaig sentir interpretat en viu pel jove cantant de tangos Rodrigo Flores. La lletra barreja paraules dels ambients populars barcelonins. M’imaginava que el tema tindria més ressò del que ha tingut fins ara.

Fotos amb història (1)

A la Plaça Roja de Moscou
Del 1988 al 1990 vaig viatjar sovint amb el fotògraf Xavier Miserachs per elaborar els nostres llibres Les altres capitals, Passeig de mar i Metros i metròpolis. El primer ens va portar a Sant Petersburg (encara es deia Leningrad), Colònia, Milà i Montpeller. El segon per tota la costa catalana, del delta de l’Ebre a Cotlliure. Amb el tercer vam fer la “volta al món en metro”, atès que vam descriure els metros de Berlín, Budapest, el Caire, Caracas, Lilla, Londres, Madrid, Mèxic DF, Moscou, Nova York, París, Singapur, Tòquio, Vancouver i Washington.
El millor de tot aquells viatges va ser la seva amistat, la seva companyia, la seva conversa durant les nombroses hores vacants que ens deixava la feina a qualsevol racó de món. Hi vaig aprendre molt sobre dues agudeses importants: l’art de mirar i l’art de la sobretaula.
Sempre vam fer la feina plegats, alhora, no pas cadascú per la seva banda, segurament perquè valoràvem la companyia. De vegades ell s’embadalia llarga estona davant d’un escenari que a

26 de gen. 2012

Tal dia com avui Franco conqueria Barcelona

El dictador
Barcelona va ser ocupada per les tropes de Franco sense resistència militar ni civil el dijous 26 de gener del 1939. "Per una ciutat, Madrid, que va ser defensada tenaçment, n’hi ha haver tres, Màlaga, Bilbao i Barcelona que no ho van ser", escriu Michael Alpert al llibre El ejército popular de la República 1936-1939 (Ed. Crítica, Barcelona 2007).
La magnitud i la rapidesa de la retirada republicana van sorprendre el propi Franco. Tan sols cinquanta dies, del

25 de gen. 2012

Josefina Matamoros deixa la direcció del Museu de Ceret

Josefina Matamoros
A la data exacta de complir l’edat reglamentària, el 17 de gener es va jubilar de la direcció del Museu d’Art Modern de Ceret la dona que ha fet el miracle de convertir un equipament cultural d’aquestes característiques a un petit municipi de 7.000 habitants en l’establiment públic més visitat de tot el Rosselló, un cas extraordinari de projecció internacional del patrimoni local, sense caure en deliris de grandesa ni tampoc de petitesa. Tot museu és sobretot una idea, més que una suma d’obres. És sobretot una il.lusió, de vegades recompensada amb bellesa i èxit, si s’hi aboca la intel.ligència, l’ambició i la

El cas Millet i "l’omertà" catalana

Fèlix Millet
L’escàndol del cas Millet, el qual va esclatar arran del primer escorcoll al Palau de la Música el 23 de juliol del 2009, no és només que l'encausat continuï en llibertat després d’estafar pressumptament a la institució 35’3 milions d’euros, segons xifres de l’Agència Tributària, dels quals 5’9 milions potser haurien anat a parar a tracés d’ell a Convergència i Unió en comissions il.legals de fins el 4 % abonades per la constructora Ferrovial per les obres públiques que li eren adjudicades pel govern d’aquesta coalició a la Generalitat durant l’etapa pujoliana. 
L’escàndol del cas Millet és que continuïn dient que serà molt difícil saber la veritat i que val més no intentar-ho. Ja es ben curiós que s’acabi de publicar el llibre

24 de gen. 2012

L’emiressa no està trista

Els emirs al palau de l'Elisi
La presidenta de la Quatar Foundation que paga 30 milions d’euros per temporada durant cinc anys al FC Barcelona per posar el nom a la samarreta dels jugadors es l’emiressa Mozah Bint Nasser Al-Missned, una de les tres consorts simultànies i única que l’acompanya en públic de l’emir Hamad Bin Khalifa Al Thani, al poder des del 1995 després d’enderrocar el seu pare. Ha donat set fills dels vint-i-quatre oficialment reconeguts que té el monarca, l’hereu designat del qual és el segon de l’esmentada emiressa.
L’emir va fundar l’any 1996, amb una inversió inicial de 150 milions dòlars, la cadena de televisió Al Jazeera, a la qual el president

23 de gen. 2012

El molí d’en Cassanyes, una llarga cadena familiar

Sebastià Frère i un servidor al molí d'en Cassanyes
L’extensa finca del vell molí d’en Cassanyes, a Sureda (Rosselló), ha conegut fins avui mateix un continu relleu generacional. Durant les últimes tres generacions s’ha convertit en el centre d’operacions de l’escultor Enric Frère, dels seus fills ceramistes i pintors Daniel i Sebastià Frère i ara també de l’activa néta vinyataire bio Isabel Frère. Els documents conservats ja parlen d’aquest molí el segle XIV, tot i que el nom hagi canviat per les successives herències dintre, fins que el segle XVIII Anna Cassanyes va incorporar-lo al seu patrimoni per aliança i els seus néts a la família Frère, cognom francesitzat a partir de l’originari occità Frayre. 
Amagat entre les poblades arbredes que donen nom a aquest municipi del vessant nord de l’Albera, el

Albert Camus, el mediterrani

Albert Camus
El fet que l’enèsim llibre acabat de publicar sobre Albert Camus hagi causat tant impacte a França revela com cueja l’eco de la seva polèmica intel.lectual amb Jean-Paul Sartre i la fascinació que continua exercint l’autor de La pesta, L’home revoltat o L’Étranger (en català L’estrany): sis milions d’exemplars venuts d’aquesta última novel.la quan es van complir el 1992 els cinquanta anys de l’aparició i 200.000 lectors nous cada any. 
L’últim llibre de Michel Onfray es titula L’ordre libertaire (La vie philosophique d’Albert Camus). Furga en la polèmica amb Sartre, els

La Llei de Costes fa nosa

La febre del totxo i la bombolla immobiliària contraataquen, sense haver après cap lliçó de la crisi monumental. Dintre del primer paquet de mesures anunciat pel govern de majoria absoluta del PP hi figura la “revisió a fons” de la Llei de Costes, impulsada el 1988 per la ministra de Medi Ambient del govern de Felipe González, Cristina Narbona, després de dècades d’una impunitat urbanística que salta a la vista a tants indrets. 
A aquesta llei reguladora de la franja litoral, servituds de pas i franges de protecció “li tenien ganes” tots els poders fàctics de dreta i d’esquerra,

Tancar televisions o quiròfans


No m’escandalitza que el govern retalli el pressupost de TV 3. Que la tanqui, si vol i si gosa, en un moment en què l’atur bat tots els récords històrics, es situa en un 21 % de la població activa d’Espanya i s’anuncia que arribarà al 23 %, sense comptar que entre els joves aquest índex duplica. Això significa una catàstrofe pública sense precedents, davant de la qual el govern ha arribat a tancar quiròfans, reduir sous i baixar les pensions de jubilació, entre d’altres retallades en múltiples terrenys. Les florents televisions autònomiques

Els gèneres de la violència de gènere

Des de començaments de l’any 2012 ja s’han produït sis morts per violència de gènere a tot Espanya, quatre de les quals a Catalunya. Fa uns mesos vaig publicar sobre aquest tema l’article següent:
A començaments d’aquest més de juliol s’han produït tres assassinats de dones en vint-i-quatre hores per violència de gènere, a mans de les seves parelles o ex parelles, Els crims s’han produït aquest cop a Hernani, Saragossa i Barcelona (al carrer Borrell del barri de Sant Antoni). Situen el total durant la primera meitat de l’any transcorregut en 32 dones assassinades per aquest motiu, 5 de les quals a Catalunya, pràcticament el mateix nombre que el mateix període de l’any anterior. Les estadístiques

Les patacades de Dionís Baró a Cadaqués

Dionís Baró cantant patacades
Diverses localitats catalanes celebren el 20 de gener l'aplec de Sant Sebastià. És una data generalment favorable, al litoral, a plàcides minves de gener i a tramuntanades radiants i benvolents als redossos. "Per Sant Sebastià, tramuntana a l'Empordà". La dita es va verificar del tot l’últim 20 de gener. Va ser un dia de sol gloriós, esmaltat a partir de migdia per la tramuntaneta.
Al pedrís de l'ermita cadaquesenca de Sant Sebastià, de propietat particular a la falda de la muntanya del Pení, hi puja aquell dia la cobla, s'hi ballen sardanes hivernals desentumidores i s'hi escolten els cants improvisats de les

La segona mort d’Ernest Lluch

El 21 de gener de 2012 Ernest Lluch, assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000, hauria complert 75 anys. Fa uns mesos vaig publicar aquest article:

Aquest mes d’abril es compleix el 25 aniversari de la Llei General de Sanitat impulsada pel ministre Ernest Lluch en el primer govern socialista de Felipe González. Va ser la norma més important en la matèria de la democràcia espanyola, un fet diferencial respecte del passat. La nova llei garantia a tots els ciutadans el dret d’accedir de manera igualitària a una sanitat pública moderna i de qualitat, convertida en sector punter i també en important motor econòmic.
La universalització de l’assistència sanitària pública va suposar la incorporació de set milions de