28 de gen. 2012

Eduard Puig Vayreda es creu "incidental"

Fa temps que sostinc públicament que un dels escriptors més fins de l’Empordà actual –si més no de l’Alt Empordà-- és Eduard Puig Vayreda, una afirmació que incomoda l’interessat, vulnera el cànon acadèmic, contradiu les llistes de best-sellers i desafia les jerarquies convencionals. Si torno a afirmar-ho no és per fer-me l’original –una de les poques temptacions que no he tingut quasi mai (vegeu el post següent)— sinó perquè acabo de llegir el seu últim llibre Escrits incidentals (Brau Edicions,
Figueres) i m’ha tornat a semblar una delícia.
L’autor fa tots els esforços possibles, des del títol mateix, per treure’s importància literària, com sempre ha fet. No us deixeu enganyar per les aparences. Per escriure bé no cal ser un professional de l’escriptura, una condició que no garanteix res per si sola. Per escriure bé es necessiten tres coses: cultura, agudesa i gràcia. Eduard Puig Vayreda encara n’hi suma una quarta: ser un enamorat dels paisatges de l’Empordà.
També fa temps que sostinc que Puig Vayreda hauria d’escriure un llibre ambiciós i personal, per tant menys “incidental”, menys amagat darrere la màscara del “jo no volia”. No sé si em farà cas, però jo ho seguiré pensant i dient. Si en un llibre miscel.lani i “incidental” com aquest pot arribar a mostrar tanta finezza, no vull ni pensar l’excel.lència que ens perdem si no es decideix a publicar una obra tota d’una peça. Jo em brindo a sostenir-li la ploma, a comprar-li el meu exemplar per endavant, al que convingui, excepte a fer veure que és un escriptor “incidental”.
Només un retret al seu últim llibre. En el preu d'una edició sempre s’hi havia inclòs la tasca de correcció tipogràfica i ortogràfica.

0 comentaris:

Publica un comentari