9 de jul. 2012

Proclamen Marsella capital europea de la cultura, cordeu-vos!

Marsella-Provença ha estat designada com a Capital Europea de la Cultura 2013 i ja ha presentat un programa impressionant de centenars d’actes i nous equipaments. El que m’ha cridat més l’atenció d’entrada és precisament el nom de Marsella-Provença, amb un guionet que fins ara no havia estat gens en vigor. La segona ciutat de França en població fa temps que arrossega un problema: no haver estat mai la capital del seu ampli territori interior, la meitat sud del país que pot anomenar-se Migdia, Occitània o regió
Provença-Alps-Costa Blava, com es vulgui. Sempre li ha girat l’esquena, en benefici de la condició de port obert al comerç exterior. Aquest benefici va constituir també la seva feblesa i es va estroncar de cop amb la traumàtica independència d’Algèria el 1962. A més a més, la descolonització va abocar a la ciutat una nova població castigada, ja fossin francesos pieds-noirs expulsats o algerians independents a la recerca de feina. La crisi d’identitat – i de feina-- duraria molt i va ser terreny abonat per mantenir els vells clixés folklòrics sobre els marsellesos, els sudistes necessàriament enginyosos i decadents, primitius, filosòfics, arcaics, sorneguers, provincians i entranyables. En definitiva, endarrerits per naturalesa...
El clixé, com tots els clixés, era una caricatura de traç gruixut i molt esquemàtic, però no deixa de ser veritat que la Cannèbiere, el bulevard més cosmopolita de França (“Si París tingués una Cannebière seria una petita Marsella”, afirma la dita marsellesa) es va convertir en tenebrosa ombra d’ella mateixa, amb els edificis nobles en ruïna, botigues tancades, comerços reorientats cap els saldos, hamburgueseries expeditives, cinemes cochon furtius i sex-shops greixosos. Per acabar-ho d’adobar, el popular equip de futbol de l’OM, l’Olympic de Marsella, va ser degradat a segona divisió per irregularitats. 
Les coses hi estan canviant amb una certa rapidesa o amb una certa lentitud, segons com es miri, almenys en la mesura que depèn dels plans oficials i la injecció de diners públics per intentar revitalitzar el teixit social. El flamant programa de Marsella-Provença com a Capital Europea de la Cultura 2013 és una operació més en aquest sentit, la de revestiment més lluent pel fet de ser l’última. Marsella sempre ha estat una ciutat mestissa i canviant. Això també constitueix una vella tradició, per bé que totes les velles tradicions reben últimament una quantitat creixent de matisos, suposant que no hagi estat sempre així.

0 comentaris:

Publica un comentari