8 de jul. 2012

Muntaré una agència de serveis a l’adulteri

L’aclaparadora insistència en la necessitat de reinvertar-se professionalment per superar la crisi de feina em porta tot sovint a imaginar, ni que sigui per un moment, possibles noves ocupacions laborals carregades de futur. Ara despunten a través de la web agències de serveis a l’adulteri, és a dir, petites empreses especialitzades en procurar als clients no només contactes personals, sinó tota una panòplia d’excuses i enganys adreçats als seus cònjuges o parelles per encobrir les escapades amb una altra persona. L’agència envia al cònjuge o parella falsos correus electrònics, sms, fotos, documents que justifiquen la suposada ocupació del temps de l’adúlter durant la seva absència “per motius de treball”, alhora que facilita
al client tot allò relacionat amb la seva aventura extranconjugal: discretes reserves de bitllets d’avió, d’hotel, etc. Són agències altament especialitzades en l’art de l’alibi, de la coartada.
La pàgina web de l’agència Gleeden (gleeden.com) assegura, també en castellà, que és el primer lloc de referència per a trobades extraconjugals pensat per dones i que compta amb una “comunitat global” de 1’3 milions d’inscrits absolutament reals. Donar’s-hi d’alta costa 499 € per a un període de sis mesos. Alguns mitjans de comunicació i canals de televisió han rebutjat els anuncis de l’agència, potencialment desagradables per a una part important de l’audiència que es situï entre els possibles enganyats. 
L’anunci promocional d’una altra agència del ram, com és la nord-americana Ashley Madison (ashleymadison.com), que s’autoqualifica com “la pàgina de contactes més important a nivell mundial de trobades discretes per a gent casada”, va ser cancel.lat a Espanya per la cadena Antena 3, encara que la decisió li donés més publicitat indirecta. Altres agències especialitzades són Second Love (secondlove.es) i Victoria Milán (victoriamilan.es), totes centrades de forma explícita en facilitar trobades ocasionals entre els seus inscrits casats o aparellats, no pas abocades com abans a fer-los trobar parella. 
Muntar a la xarxa una d’aquestes agències virtuals no deu ser difícil, amb una mínima inversió. Em dic que pot representar un “brot verd” d’activitat econòmica. M’ho rumio, li dono unes quantes voltes i, al capdavall, tinc la sensació que el “nínxol de mercat” ja està agafat per multinacionals i, alhora, que això de l’adulteri és un costum tronadíssim, els alibis del qual han proliferat fins ara sense necessitat d’agències especialitzades. Arribo inevitablement a la conclusió que reinventar-se deu ser una altra cosa.

0 comentaris:

Publica un comentari