14 d’oct. 2013

Els tabús del sexe cauen com mosques

Cada dia em cau més simpàtic l’Uruguai, un “paisito” amb originalitats, començant per la seva talla encaixonada entre dos gegants com Brasil i l’Argentina. Ara acaba d’instaurar el Dia del Sexe cada 11 d’octubre. Ni que sigui una iniciativa publicitària interessada de marques de preservatius, botigues eròtiques i clubs nocturns, té el seu què. D’altra banda –-o de la mateixa--, aquí s’acaba d’estrenar (en versió original subtitulada al Canal +2 els dilluns a les 23h) la sèrie nord-americana d’èxit Masters of Sex, basada en la vida del doctor William H. Masters i la seva ajudant i amant Virginia E. Johnson, autors del cèlebre informe
estadístic i analític Masters&Johnson que el 1966 va revolucionar la percepció social del tema tot recordant que el sexe és una qüestió central que "toca mecanismes profunds de l’ànima humana”.
L’home és un dels primats amb sexualitat més activa --almenys en llargues fases de la vida--, en zel quasi permanent en comparació els altres de l’espècie. També és cert que l’homo sapiens es caracteritza per haver independitzat la sexualitat de l’estricta fecundació i haver-la convertida en una satisfacció de més sentit. Aquest principi té aplicacions variadíssimes, fins i tot contraposades, dintre de les quals també hi té cabuda la ignorància, la rutina, la manipulació, el sotmetiment o el comerç. 
Tots els humans venim de fàbrica amb un indiscutible desig sexual, una de les pulsions més nobles i autèntiques. Libidinós és un adjectiu qualificatiu, no desqualificatiu. Ens diferenciem de la resta d’animals perquè no mantenim relacions carnals només quan estem en zel i per establir tractes de parella més duradors. El sexe és un univers que quasi tos explorem amb infinites sorpreses. Deixar de veure’l com un tabú ha costat el seu temps.

0 comentaris:

Publica un comentari