15 de jul. 2014

Als toros de Ceret, per una vella i orgullosa fidelitat

Ahir vaig tornar a la corrida de toros que clou cada 14 de juliol la fira de Ceret, la petita (8.000 habitants) capital de la comarca catalana del Vallespir, situada des del 1659 en terres de França. Sense aquest últim detall no m’hauria estat possible, atès que a la Catalunya peninsular la Generalitat ha prohibit les corrides. La de cada 14 de juliol a Ceret comença amb la interpretació d'“Els Segadors” per la Cobla Mil.lenària, amb tot el públic dret. Al final del cinquè toro la cobla entona la sardana “La Santa Espina” i tothom es torna a posar dret. De vegades la cobla també toca “L’estaca”, de Lluís Llach, i el públic es balanceja com si fes l’onada, a més de cantar-ne la tornada a cor. A les arenes de Ceret hi oneja una sola bandera, la catalana. Ni una
de francesa, malgrat tractar-se del “14 Juillet”. La fira taurina de Ceret no té ni un pèl de folklòrica. És coneguda pel grau d’exigència de qualitat, dintre de les forces de l’Associació d’Aficionats Ceretans (ADAC). Les petites i repintades arenes, amb un aforament de 3.780 localitats, es troben a tocar del giratori de circulació presidit pel monument “Aux Toreadors du Monde” de l’escultor Manolo Hugué i també del Museu d’Art Modern de Ceret, al qual Picasso va donar 35 peces ceràmiques de la seva obra relacionades amb la tauromàquia.
Acostumo a tornar a la corrida de toros de Ceret del 14 de juliol per dues raons precises. En primer lloc perquè estimo Ceret a qualsevol moment de l’any, a l’estiu com a l’hivern, els solitaris dies de cada dia, els dissabtes de mercat o en dates assenyalades del calendari. Sempre estic a punt per anar a “fer la llaca”, a fer la passejada a Ceret i contemplar-hi, per exemple, com els reguerons de les seves voreres fan córrer l’aigua més eixerida, frescal i melodiosa del món, sota els centenaris plataners de més de trenta metres d'alçada. 
En segon lloc, acostumo anar als toros de Ceret en companyia de Rosa Gil, la nena del restaurant barceloní Casa Leopoldo, la qual cosa representa un motiu per si sol. M’agrada acompanyar la Rosa i compartir amb ella una vella fidelitat envers nosaltres mateixos i envers els nostres records. La Rosa i jo som persones candorosament i orgullosament fidels.

0 comentaris:

Publica un comentari