24 de febr. 2015

Invitat a la columna que Quim Curbet ha ennoblit

Aquest article també s'ha publicat al blog de Quim Curbet: "Barretades"

Per celebrar els 10 anys del seu blog "Barretades", Quim Curbet ha invitat els amics a escriure-hi alguna cosa. Li he enviat això que segueix: “El fet que Quim Curbet em demani de treure el nas a les seves Barretades és com si un paisatge predilecte m’invités a formar-ne part, com ser admès una nit al camerino de la diva. Em tremolen una mica les cames. Quim i jo som matiners, solem penjar els nostres articles a la xarxa a primera hora. Acostumo a clickar el seu per admirar la capacitat de pinzellada, de síntesi que aboca a qualsevol tema, del qual ell sap aconseguir que no sigui
mai un tema qualsevol. Molts dies em fa exclamar només d’encendre l’ordinador: Barretada!
Una qüestió perfectament entesa des de molt abans de l’existència de les Escoles de Periodisme, els Tallers d’Escriptura, les Facultats de Ciències de la Informació i els Màsters en Comunicació Estratègica és que escriure curt resulta més laboriós que escriure llarg. El format de la columna, des de l’antiguitat grega, representa la simplicitat funcional convertida en art major. Quim Curbet és un veterà de la pinzellada, de la columna, de la fulguració narrativa. Excel.lir en aquest format constitueix una prova de foc:  Barretada!
Alimento a casa un petit rebost d’articles magistrals de procedències variades, que guardo per rellegir i impregnar-me’n amb la intenció que m’encomanin algun polsim de la seva genialitat. Acabo de reobrir aquesta carpeta per veure què conserva de Quim Curbet. Hi he trobat mitja dotzena de Barretades antològiques que al seu moment vaig imprimir i desar.
La del 3 d’abril del 2013, titulada “L’amor”, sintetitza en quatre paràgrafs comptats llargs segles de sentiments i de coneixements. Resulta impossible resumir-la, cada frase és un tractat que cal rellegir amb periodicitat. L’última frase proclama: “Més enllà d’amors que comencen, d’amors que acaben i d’amors que continuen entre somnis i plors, hi ha aquell amor –tal com deia Albert Camus—que ens fa retrobar amb nosaltres mateixos”.  Barretada! 
La del 12 de juliol del 2013 es titulava “La pàtria”. També seria impossible resumir-ne aquí el mèrit, malgrat que ella mateixa condensa ens uns altres quatre paràgrafs comptats els remilions de pàgines que s’han escrit sobre la qüestió: “La pàtria són les escaroles i els préssecs madurs del mercat, el pa calent de la fleca, el vi a granel de la bodega i el cafè fumejant a primera hora del matí que et fa obrir els ulls a la vida”.  Barretada! 
Però Quim Curbet no és limita a les Barretades. També és poeta, editor, fotògraf i altres coses que amb tota probabilitat ignoro. A més a més, és una persona amable, disponible i comprensiva. Això és el que li admiro més, en substància, per no estendre’m ni ultrapassar el format de columna que ell ha ennoblit”.

0 comentaris:

Publica un comentari