14 de juny 2016

Música als Parcs mereix un format més orgullós de si mateix


La temporada d’estiu és caracteritza per la proliferació de festivals de música que programen massivament estrelles rutilants i “taquilleres” del firmament internacional o local, a espais d’ampli aforament escampats al llarg de la geografia del país. Tots tenen una característica en comú: les entrades són cares. En canvi n’hi ha un d’admirablement gratuït i potser per això arraconat, a desgrat de la seva longevitat i el seu èxit. Es tracta del festival Música als Parcs, que
organitza l’Ajuntament de Barcelona des de fa més de 15 anys.
Aquest estiu ofereix 47 concerts de 19 grups de diferents estils a 27 espais verds de la ciutat, entre els quals el parc de la Ciutadella, els jardins de Vil·la Cecília, el parc de les Aigües del Guinardó, el Turó Park, els jardins de la Tamarita, el parc Central de Nou Barris, els jardins del Pou de la Figuera, la Font dels Ocellets, els jardins de Montbau, els jardins de Gaietà Renom, la plaça del Duc de Medinaceli, els jardins de Can Brasó, el parc de Joan Miró, el parc de l'Estació del Nord, el pantà de Vallvidrera, els jardins d’Ernest Lluch, els jardins de Rubió i Lluch, el parc de la Creueta del Coll, els jardins de Tete Montoliu, el parc de la Trinitat, el Turó del Putxet i el parc del Clot. 
La iniciativa és magnífica i consolidada, sense proporció amb l’escassa força pressupostària i promocional que li dediquen, confinada a una injusta segona divisió per manca de fe dels organitzadors mateixos. Presenta orquestres de cambra, big bands i formacions corals tot sovint procedents d’escoles municipals de música, així com grups de petit format poc coneguts als rànquings del show-business
El potencial de la idea del cicle estiuenc barceloní Música als Parcs mereixeria ser la nineta dels ulls de la política cultural municipal i no la cua de sardina com ara. No cal recórrer al paradigma del festival estiuenc BBC Proms (Promenade concerts) als parcs londinencs i d’altres ciutats britàniques, amb les millors orquestres del món, que culmina amb l’esdeveniment nacional i multitudinari The Last Night, àmpliament retransmès pels mitjans de comunicació. 
Els Proms són inigualables. N’hi hauria prou de creure una mica més en el festival barceloní Música als Parcs. Disposa dels escenaris, de l’organització experimentada (cada primer trimestre de l’any es convoca la selecció de grups candidats per part d’un jurat de professionals) i del públic addicte. Només li falla l’autoconfiança, la valoració del servei públic com a programador tan capaç o més que els festivals d’iniciativa privada, als quals generalment l’administració subvenciona. El servei públic hauria de ser modèlic, competitiu i orgullós de la seva missió, encara més quan convoca una iniciativa plenament consolidada com aquesta. Música als Parcs no pot ser un festival “gibaritzat”, empetitit pels mateixos que l’haurien de defensar

0 comentaris:

Publica un comentari