11 d’ag. 2016

Desmunten les torres elèctriques a les Guilleries, una falsa bona notícia

Alguns diaris presentaven ahir textualment com “una bona notícia per als amants de la naturalesa” que 74 torres elèctriques seran desmantellades al llarg de 18 quilòmetres del massís de les Guilleries i la serra de Collsacabra. Deu ser atribuïble al fet que durant el mes d’agost proliferen a les redaccions els becaris substituts i una certa relaxació estacional. La mateixa notícia afegia de puntetes, com de passada, que el traçat desmuntat s’incorpora a la Línia de Molt Alta Tensió (MAT), les torres de la qual són molt més altes, aparatoses i desfiguradores del paisatge que no pas les antigues tant a les Guilleries i Collsacabra com al Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i l’Empordà. En realitat la d’ahir no era cap “bona notícia per als
amants de la naturalesa”.
El 2011 va entrar en servei el primer tram de la MAT de 86 km entre Sentmenat (Vallès Occidental), Vic (Osona) i Bescanó (Gironès), amb noves torres descomunals de 55 metres d’alçada i 10 d’ample a la base. El 2014, el segon tram de 44 km entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà), construït en un temps rècord de 18 mesos. Un total de 400 propietaris van ser expropiats en aquest segon tram per donar pas a les monumentals torres metàl.liques de nova factura. 
En canvi els 60 km restants entre l’Alt Empordà i Baixàs (prop de Perpinyà) van ser soterrats en rasa de formigó i, a la frontera, a través d’un túnel paral.lel al del AVE. Se satisfeien així les recomanacions europees i també les nombroses protestes, de manera que aquest tercer tram de la MAT al paisatge fronterer va rebre més consideració que no l’aclaparador traçat aeri dels altres dos. 
El primer va comptar amb un pressupost de 100 milions d’euros. El segon, 66 milions. El tercer, soterrat, 700 milions, coberts amb 225 milions de subvenció de la Unió Europea i un préstec de 350 milions del Banc Europeu d'Inversions. 
La necessitat de la nova línia de Molt Alta Tensió connectada amb França continua sent tan opaca com la factura de la llum que cada ciutadà rep puntualment. El subministrament d’electricitat és un servei públic bàsic explotat per companyies privades que s’han convertit en grans grups econòmics, sotmeses a una regulació governamental tan laxa i sota sospita com la del Banc d’Espanya envers els bancs que ha de regular. 
Les companyies van argumentar que la construcció de la MAT era indispensable per assegurar el subministrament de Girona, la Costa Brava i el tren AVE, com una servitud lògica de la vida moderna. En realitat responia a la directiva europea que obliga els països membres a estar enllaçats en un mínim de 10% de la seva capacitat de consum, tot i que la MAT només en garanteix el 6%. 
El caràcter altament enrevessat de les explicacions sobre la gestió de la xarxa elèctrica, igual com el contingut de la factura individual que paga cada ciutadà, resulta inadmissible en una societat democràtica i reclama la mateixa transparència que qualsevol altre sector estratègic. També és cert que l’opacitat de les companyies elèctriques concorda escrupolosament amb la d’altres sectors estratègics, dintre d’una complexitat deliberada que encobreix el lucre dels grans oligopolis.

0 comentaris:

Publica un comentari