23 d’ag. 2016

La venda en oferta de l’illa de S’Espalmador em tempta poderosament

Anar-me’n a viure a una illa deshabitada és un somni menys descabellat que no sembla, sobretot des que els propietaris privats de l’idíl.lica illa eivissenca de S’Espalmador, l’arquitecte barceloní Normand Cinnamond Planas i la seva germana Rosy, han anunciat que rebaixen de 24 milions d’euros a 18 milions el preu de venda, davant l’absència de comprador durant els últims anys. L’illa havia estat comprada pel seu avi a la família de Carlos Tur l’any 1932 per 2.000 duros. S’Espalmador és un punt crucial, un botó de roda del rosari insular que uneix Eivissa amb Formentera a través dels Freus i el pas d’Es Trocadors, un dels indrets més afortunats del Mediterrani i dels cinc
mars del món, amb sorres blanques i aigües maragda, batudes a l’estiu per tempestuoses onades de iots.
Compta al llarg de 137 hectàrees amb dues cases i una ermita, a la qual el propietari va contraure matrimoni l’agost del 2001 amb Pilar Garrigosa Laspeñas, en el marc d’un casori polinèsic a la finca que no disposa d’electricitat ni aigua corrent.
El planeta Terra, que en realitat s’hauria d’anomenar Aigua (les tres quartes de la seva superfície són líquides) és ple d’illes, també a Catalunya. La quantitat d’illes de la Terra és tan infinita com les estrelles del cel i cadascuna és un mite. Els atles en certifiquen 400.000, sense comptar les fluvials. Algunes primeres potències mundials són illes: el Regne Unit, el Japó... Islàndia és diu així perquè aplega 18.000 illes i illots.
La ciutat de Venècia és una illa. El rovell de l'ou de de París és l’Ile de la Cité i el de Nova York l’illa de Manhattan, comprada l’any 1606 per un colonitzador holandès als indis autòctons per un lot de teles, collarets i quincalles valorat en 24 dòlars de l’època, de la mateixa manera que Espanya va vendre les illes Carolines i les Marianes del Pacífic a Alemanya per 25 milions de pessetes el 1899. Només el Mediterrani hispànic suma més de 200 illes menors, al marge de l’entitat major de les Balears i Pitiüses. 
Resseguir els territoris insulars sobre els meus papers em desperta una fascinació infantil, una curiositat insaciable. La seva atracció m’arrossega a cabotatges fabulosos cap a atmosferes iodades i lliures. 
Algú podria pensar que Catalunya és un país mancat d'illes. La veritat és que en té una colla, mal conegudes. Al tram català de l'Ebre, entre Flix i la desembocadura, s'hi compten una vintena d'illes fluvials. Una de les més petites, la del Nap, al pas del riu per Benifallet, va ser venuda el 2004 pel propietari privat a través d'una empresa immobiliària al preu de 94.960 euros, després de divulgar un anunci que deia: "Preciosa illa enmig del riu Ebre d'una hectàrea de terreny plantat de tarongers i casa de pagès". 
Les illes Formigues i les Medes, a l’Empordà, formen part de la meva educació sentimental. L’illa de Portlligat, a Cadaqués, es troba protegida com a parc natural, a diferència de la veïna illa privada de s'Arenella, que continua sent de residència particular. 
La propietat privada d'algunes illes i per tant la seva compra-venda ha estat una constant, a Catalunya i arreu. L'any 1990 una agència immobiliària mallorquina va posar a la venda per 24 milions de pessetes s'Illeta, a setanta metres de la costa de Sóller, amb una extensió no edificable de 33 hectàrees, sense subministrament d'aigua corrent. 
El 2007 es va vendre l’illa eivissenca de 6 hectàrees de Sa Ferradura, per un import que la revista nord-americana Forbes xifrava en 32,99 milions d’euros. La de Tagomago, a les mateixes aigües, habitada fins el 1960 per una família a la casa de pagès, havia estat venuda poc abans per 7,5 milions d’euros. La verticalitat hal.lucinada de l’illot eivissenc d’Es Vedrà també és propietat privada d’una desena de famílies del seu terme municipal, Sant Josep de Sa Talaia. 
L’any 2006 el gran propietari eivissenc Abel Matutes, ex ministre del Partit Popular, va revelar que l’illa Conillera era de la seva propietat i que estava disposat a donar-la al govern autonòmic del Consell d’Eivissa i Formentera si canviava la qualificació urbanística i s’hi construïa una residència per a les personalitats que acostumen a arribar de visita a l’illa i a ell mateix.
No he pogut aprofitar fins ara cap d’aquestes oportunitats del mercat de la propietat, però la rebaixa del preu de S’Espalmador em torna a posar la mel a la boca. L’inconvenient són els pirates moderns. Aquest mateix mes d’agost una bengala llançada des d’un iot ha cremat una hectàrea de sabinar a S’Espalmador. 
Malgrat els inconvenients, l’oferta em tempta poderosament. Jo em vaig fer gran amb la visió de les illes Formigues com a referència del meu horitzó i encara avui m’hi embadoco de tant en tant, complagut, amb una il.lusió que he de defensar enfront dels incrèduls i de mi mateix. Qualsevol illa sembla allunyada, encara que es trobi a dues milles de la costa.
Cada persona hauria de poder trobar la seva illa dintre del casino global. En anglès la paraula island s’acosta molt a I-land. En català "illa" s’acosta a “ella”, que no deixa de ser una altra illa, un altre somni permanent de mitja humanitat a propòsit de l’altra mitja. Cada persona és una illa, una maqueta del món, un efecte lupa, un territori off-shore, una engruna confidencial de terra emergida. 
A S’Espalmador segurament m’hi agradaria viure i poder cantar a pulmó durant les tranquil.les tardes de l’illa, com un nou Crusoe, la cançó de Carles Casanovas “El pirata Joan Torrellas”, que molts llavis coregen a les cantades d’havaneres mentre balancegen cadenciosament el pit emmorenit:

Canta el pirata a coberta, canta somnis de llibertat
des de l’illa de Formentera al nord-est de Mallorca
i del cel de Menorca fins a l’Empordà.
Solca el mar a tota vela fins l’illa d’Espalmador,
on fa més de cent-trenta llunes entre les roques
va enterrar el cofre d’or, el seu tresor!

0 comentaris:

Publica un comentari