2 de des. 2016

La casa del mag i la fada en ple centre de Ceret, avui tancada

Temps era temps hi havia en ple centre de la vila de Ceret, sota els plàtans centenaris tan ben alimentats per l’aigua del Canigó, una gran casa de nines d’estil alpí austríac. La regentaven un mag i una fada. Era el restaurant Les Feuillants. A la cuina Didier Banyols, nascut a la veïna Tuïr el 1948. A la sala la seva dona Marie-Louise Banyols, née Maria-Lluïsa Mons Noguer, originària de Vilafreser (Pla de l’Estany). El talent del matrimoni feia recomanable encomanar-se als seus consells, deixar-se guiar pel mercat i la inspiració del dia. Era un dels llocs on es menjava més agradablement d’aquest món, digne hereu i superador
del restaurant veí La Terrasse au Soleil de l’època en què Philippe Lecocq hi cuinava l’Emincée de pied de porc sur pâte feuilletée, ideada per ell algun dia d'estat de gràcia en què devia copsar el ressò virgilià de l'obra de de l’escriptor rossellonès Albert Bausil que dóna nom a l'establiment, probablement sense ser-ne conscient per via documental, tan sols amb la consciència dels creadors que de vegades anomenem intuïció.
Didier Banyols i Maria-Lluïsa, pel seu cantó, proposaven a Les Feuillants uns raviolis farcits de cargol, una ala de rajada (també dita escrita o bastina, segons els llocs) i uns ronyons al vi de Banyuls que no han estat igualats mai més. Ell sempre va reconèixer que era un cuiner autodidacta i que la seva primera escola havia estat la sogra, Joaquima Noguer.
Primer va exercir a la brasseria Drink Hall de Perpinyà, després al restaurant Saint Jean de la mateixa ciutat. El juny del 1990 va obrir Les Feuillants a Ceret i l’any següent ja rebia la primera estrella Michelin.
“Sóc de doble cultura, no faig la cuina catalana típica, però tampoc la cuina de la mantega. Sóc el més català de la cuina francesa o, potser, el més francès de la cuina catalana”, declarava. 
Els coneixements de Maria-Lluïsa com a sommelière impulsaven a tastar un vi diferent de la seva predilecció a cada plat. Per aquest motiu es va produir la meva descoberta més inoblidable.
A l’hora del formatge, que a França precedeix reglamentàriament les postres dolces, em va proposar un roquefort artesanal d'un color blavís intensament aromàtic, florit fins l’ànima, afinat, palpitant, valent i anhelant. Per acompanyar-lo em va fer beure un moscat de Maurí, un dels moscatells o vins dolços naturals que d’aquest cantó de la frontera s’havien vist molt devaluats. 
Els incrèduls a propòsit de l’encaix dels vins dolços amb el salat vam caure aquell dia del cavall, enlluernats per la revelació. La malícia picant i alhora cremosa dels millors formatges blaus de floridura encaixa de manera prodigiosa, incomprensible per als prejudicis, amb la dolçor natural dels vins de pansa, de raïm sobremadurat.
Posteriorment ho he confirmat amb Itàlia els gorgonzola i el moscato d’Asti, aquí amb el cabrales i un bon màlaga, un Blau d’Osona de la formatgeria Molí de la Llavina (Centelles) amb una garnatxa empordanesa de qualitat, a Anglaterra amb el formatge Stilton acompanyat per compota de poma i una copeta de sauternes. Però la revelació induïda es va produir a les Feuillants de Ceret. 
Didier Banyols va ser el primer cuiner rossellonès a obtenir dues estrelles Michelin, l’any 1997. El restaurant va durar del 1990 al 1998. El desacord amb el propietari de l’immoble els va fer plegar. El cuiner substitut va durar pocs mesos, abans del tancament definitiu de l’establiment, que actualment continua tancat, buit, inert, mortuori. 
Didier i Maria Lluïsa es van traslladar a dirigir el restaurant Les Sources de Codalie, al Chateau Smith Haut-Laffite de Martillac, prop de Bordeus. Després els seus camins es van separar. Ell i la filla Elisabeth van obrir al carrer dels Cardaires de Perpinyà el bistrot Banyols et Banyols, que ja no existeix. Ella va passar a treballar el 2001 al grup vinícola internacional Lavinia, del qual es va jubilar el 2014. 
Aquest mes de desembre s’acaba de publicar el llibre de l’autora barcelonina Sandra Castellví titulat Vinos dulces del mundo y quesos azules (Amat Editorial). És una pàl·lid reflex de la revelació gloriosa viscuda a Les Feuillants de Ceret.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada