19 de gen. 2017

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona s’ha tornat negre, negre

Passo amb certa freqüència per davant de l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, inaugurat fa deu anys al costat de l’Hospital del Mar, arran de la platja de la Barceloneta. La ubicació d'aquest equipament punter venia a suggerir que es pot desplegar investigació científica d’alt nivell en un escenari rabiosament mediterrani. L’edifici crida l’atenció des del primer dia per la forma troncocònica, que disminueix d’alçada a mesura que avança cap a la platja, com per abraçar el mar amb l’estructura circular que s’obre a la part frontal acarada a les onades i al
passeig marítim.
També crida l’atenció pel destacat error, encara avui incomprensible, de revestir-lo amb lames d’una fusta anomenada cedre roig del Pacífic, qualificada de resistent a la intempèrie. Va ser utilitzada com a segona pell, capaç de permetre un bon control lumínic i energètic de l’interior, a més de l’efecte estètic evident de cara al públic.
Cada vegada que hi passo em resisteixo a creure que alguns arquitectes desconeguin tan alegrement la capacitat corrosiva del salobre. Qualsevol persona que hagi viscut a proximitat immediata del mar haurà pogut comprovar sense esforç els inconvenients de la humitat, especialment sobre alguns materials com ara la fusta. No s’ha inventat cap vernís contra això. 
Allò que fa deu anys era cedre roig del Pacífic avui és negre, lamentablement negre, negre com l’asfalt. Durant les hores de sol frontal, la fusta recupera tímidament un to fangós. Sense sol, presenta una ànima més fosca que la d'alguns banquers.
Com a ciutadà que hi passa per davant amb certa freqüència i que hi contribueix amb els seus impostos, comprovo que la fusta del revestiment ha virat de to amb una rapidesa previsible i ha perdut l’efecte de calidesa estètica i d'originalitat que constituïa la seva raó de ser. 
Celebro que el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona s’hagi consolidat en aquests deu anys com un dels centres públics reconeguts del sud d’Europa, això és el balanç principal que cal esperar de la inversió. Però vist de fora, com el veiem tants ciutadans que ens alegrem de la seva existència, la tonalitat negrosa que ha adoptat en poc temps fa pensar que alguna cosa no s’ha fet bé. 
Tractar de prop amb el mar no sempre és fàcil, però disposa d’una àmplia experiència acumulada que alguns semblen ignorar en excés.

0 comentaris:

Publica un comentari