19 de maig 2017

Algunes tardes el sol encén la Punta d’es Plom, a la clova de Sa Tuna

Algunes tardes enfilo la carretera de Begur i baixo fins la cala de Sa Tuna només per contemplar des de la platja de còdols com l'últim raig de sol ponent tensa, imanta i encén la Punta d’es Plom, la roca que tanca pel cantó de garbí la cassola de la petita badia, la cala closa com una petxina. Ho fa amb una llum cruixent, d’una puresa que no sembla d’aquest món, amb una eficàcia narrativa que no necessita muses ni correlats simbòlics damunt del rocam hirsut i familiar. El diccionari Alcover-Moll defineix la paraula “tuna” com a sitja o cova de forma ovalada. A aquesta hora la roca de Sa Tuna, oferta lànguidament al sol, fulgeix amb un esclat de plata vella. Compon un espectacle lumínic de preciosisme simple i fabulós alhora, d’una vivacitat
afinada damunt l’ombra ensonyada del llençol d’aigua. L’escena quasi lacustre, mullada per la claror densa de la tarda, adquireix un sabor accentuat quan es mira amb la placidesa que procura el mar emmarcat, delimitat, abraçat per una terra concreta.
Les onades arriben a la platja mig adormides, indiferents, pacífiques, sense pretensions, amb una lentitud afable i una constància relaxada. Hi contribueix el fet que a Sa Tuna no hi ha mai pràcticament ningú. Moltes casetes només són obertes al pic de l’estiu. L’únic hostal disposa de cinc habitacions a tall d’aigua durant la temporada. La resta de l’any som pocs els que ens hi acostem una estona a contemplar el prodigi del paisatge i palpar les nostres pulsacions. 
Anys enrere tota la muntanya que fa de capçal a la cala era plantada de vinyes, olivars i garrofers. Els pescadors de Sa Tuna vivien de la pesca i de l’heroisme de les seves dones, que pujaven a peu a vendre el peix a Begur per dreceres i corriols costeruts.
La carretera no va ser asfaltada fins el 1952, per als visitants. Les casetes van ser modificades i multiplicades per al moviment turístic de les segones residències, el qual té l’amabilitat de cedir el terreny quasi tot l’any a aquells pocs que alguna tarda enfilem la carretera de Begur i baixem a Sa Tuna només per veure com l'últim raig de sol ponent tensa, imanta i encén la Punta d’Es Plom i la nostra ànima.

0 comentaris:

Publica un comentari