20 de juny 2017

Pep Guardiola també ens ensenya l’origen de l’Univers, en menys d'un minut

El futbolista Pep Guardiola sap una mica de tot. Acaba de protagonitzar un espot televisiu de la cervesa mexicana Tecate en el qual actua de professor dalt d’un estrada i diu: “Hi ha moltes teories sobre l’origen de l’Univers. La més encertada és que el big bang, la gran explosió, el gran esclat, va ser una simple i meravellosa puntada de peu inicial, una puntada de peu que va desencadenar la vida”. Ell es refereix al futbol, naturalment, però no va tan desencaminat pel que fa al procés, a la gestació del món. Els cosmòlegs creuen que l’origen de tot plegat es troba en el big bang, la
foguerada inicial en la immensitat de l’espai còsmic fa 15.000 milions d’anys, que és l’edat de l’Univers.
Aquella explosió primera va elevar la matèria a temperatures i densitats extremes. Al llarg del refredament posterior es van anar formant les estructures de les galàxies, les miríades o grumolls d’estrelles. Una galàxia pot sumar 100.000 milions d’estrelles.
Una estrella és una esfera de matèria, formada per l’atracció gravitatòria del seu material i que genera energia al seu centre com a conseqüència de les reaccions nuclears que s’hi produeixen. La diminuta espurna del planeta Terra, la massa del qual es va condensar fa 4.470 milions d’anys, és una estrella de la galàxia de la Via Làctia que orbita al voltant del Sol. Calculen que el Sol va néixer fa 4.600 milions d’anys. 
Hi ha milers de milions de galàxies com la nostra. La Via Làctia (la paraula grega galactos significa llet) conté més de 100.000 milions d’estrelles escampades en una àrea en forma de disc, el diàmetre del qual és de 100.000 anys llum (un any llum equival a 10 bilions de km, mentre que la velocitat de la llum és de 300.000 km/segon). 
Que se sàpiga fins ara, la Terra és l’únic planeta de l’Univers en què s’ha desenvolupat allò que anomenen vida, gràcies a l’evolució nuclear, química i biològica dels bacteris fins a l’aparició de la intel.ligència humana. Les molècules s’hi van associar en estructures capaces de reproduir-se i fer néixer les primeres cèl.lules, les quals es convertirien en organismes cada cop més complexos. 
El primer tram d’aquesta evolució es va produir dintre de l’aigua, amb molècules protegides dels raigs ultravioletes. El planeta Terra és l’únic que disposa d’aigua en estat líquid (a d’altres del sistema solar s’hi troba en forma de gel o de vapor). El planeta que anomenen Terra està cobert d’aigua en un 70%, de la mateixa manera que l’aigua representa una proporció similar del cos de cada persona. 
Dintre de la lenta cadena, uns mamífers vertebrats de la família dels micos van desenvolupar el seu cervell més que els altres organismes vivents i van donar peu a l’Homo sapiens fa tot just 100.000 anys. Abans de derivar dels bacteris i després dels micos, vam fer-ho primerament dels astres i les galàxies. 
Al pròleg del clarificador llibre de divulgació científica La història més bella del món, Dominique Simonnet diu: “Sí, és sens dubte la història més bella del món, perquè és la nostra. La portem en el més profund de tots nosaltres: el nostre cos es compon dels àtoms de l’univers, les nostres cèl.lules enclouen una parcel.la de l’oceà primitiu, els nostres gens són majoritàriament comuns als dels nostres veïns primats, el nostre cervell posseeix els estrats de l’evolució de la intel.ligència i, quan es forma dins el ventre matern, l’home refà en petit, de manera accelerada, el recorregut de l’evolució animal. Qui pot negar, doncs, que és la història més bella del món?”. 
Pep Guardiola tampoc no va tan desencaminat en el seu anunci televisiu per resumir en menys d'un minut 15.000 milions d'anys de l'Univers i, potser, del futbol.

0 comentaris:

Publica un comentari