28 d’oct. 2017

El periodisme de Huertas Claveria i els dotze apòstols, ampliats

Dijous es va produir a l’església romànica del poble empordanès d’Albons un curiós, inusual aplec. Havien de ser dotze persones comptades, els dotze apòstols més acostats a la condició de “huertamaros”. Vam ser prop de vint. El pintor barceloní Ramon Pujolboira, que fa quaranta anys que viu a Albons, acaba de pintar un mural a l’absis de l’església de la localitat amb un Sant Sopar modern. Al moment de posar-s’hi va recordar el sopar durant el qual el periodista Josep M. Huertas Claveria va dir als col.laboradors de la revista Oriflama, com un nou Jesús bíblic: “Avui em veieu, demà no em veureu i després em tornareu a veure”. Més en concret,
va dir-los que estava a punt d’ingressar a la presó, per no delatar les fonts d’informació d’un reportatge.
En efecte, el seu treball titulat “Vida eròtica subterrània” sobre la Barcelona dels anys 1920 al 1960, publicat al diari Tele/eXprés el 7 de juny del 1975, incloïa la frase fatídica: «Un bon nombre de meublés estan regentats per vídues de militars, pel que sembla degut a la dificultat d’obtenir permís per obrir-ne després de la guerra». 
Li va costar un consell de guerra sumaríssim. La jurisdicció militar el va condemnar a dos anys de presó i el va tancar a la Model, on les coses encara es complicarien amb la posterior acusació d’haver ajudat a Barcelona a membres d’ETA. 
Gràcies a la mort de Franco va sortir amnistiat el 13 d’abril del 1976, vuit mesos i vint dies després. El seu empresonament havia provocat la primera vaga de periodistes i treballadors de premsa. 
Josep M. Huertas Claveria no representa un mite perquè sí. Vaig ser un dels seus nombrosos deixebles, ell va prologar el meu primer llibre. Però ningú més ben situat per dibuixar-ne el perfil que Josep Martí Gómez que, conjuntament amb Jaume Fabre, va figurar entre els més acostats. 
A la necrològica que va escriure al diari La Vanguardia al moment de la mort sobtada de Huertas Claveria el 4 de març del 2007, als 67 anys, Martí Gómez assentava: “Des de la presó Josep M. Huertas em demanava llibres i jo els vaig demanar a Carme Balcells, que em va dir: ‘Aquest Huertas és el xicot més aspre, molest, mal educat, groller i inaguantable que he conegut, no sé si serà per això que es fa estimar'”. 
També recordava que el director Manuel Ibáñez Escofet havia definit Huertas com “un dels millors periodistes que, per inquietud, capacitat de treball i sentit de dedicació ha tingut aquest país des de la Guerra Civil”. 
Afegia que el qualificatiu de “huertamaros” va ser inventat per Joan de Sagarra arran d’una disputa entre periodisme socialrealista dels redactors d’El Correo Catalán encapçalats per Huertas i el periodisme imaginatiu defensat per alguns redactors del vespertí Tele/eXprés
El dissenyador gràfic de la revista Oriflama i actual pintor Ramon Pujolboira s’ha inspirat en l’empremta deixada per Huertas Claveria per al seu mural de l’església romànica d’Albons. Jaume Fabre va organitzar-hi dijous l’aplec dels dotze apòstols “huertamaros”, ampliats. 
Els congregats vam ser: Araceli Aiguaviva, Marc Andreu, Joan Manuel Baliellas, Néstor Bogajo, Juanjo Caballero, Jaume Fabre, Maria Favà, Xavier Febrés, Joan Guerrero, Joma Rius, Eugeni Madueño, Ramon Pujolboira, Josep Carles Rius, Joaquim Roglan, Carme Teixeiro, Miquel Villagrasa i Àngela Vinent. 
Ser ara immodest amb els qualificatius sobre la generació periodística reunida a Albons en memòria del desè aniversari de la mort de Huertas aniria en contra del que ens va ensenyar.

0 comentaris:

Publica un comentari