15 de març 2018

Tucídides va definir la democràcia i per això el reediten

Un editor em comenta que acaba d’encarregar una nova selecció argumentada de fragments de La guerra del Peloponès, de Tucídides. És una decisió sàvia i elemental, aplicada per editorials de molts països llegits. Es tracta d’un llibre fundacional de la cultura occidental que cada època ha valorat a la seva manera. Conté fragments cèlebres, per exemple l’oració pels soldats caiguts d’Atenes que l’historiador Tucídides posa en boca del governant Pèricles per pregonar l’invent atenenc de la democràcia: “Estimem la bellesa sense ostentació. Estimem el saber sense abandonar-nos a la comoditat. El nostre sistema polític s’anomena democràcia perquè no té com a objectiu l’administració dels interessos d’uns pocs, sinó els de la majoria”. La guerra del Peloponès va ser un conflicte entre Atenes i Esparta del 431 al 404 aC, posterior a la victòria d’aquestes dues ciutats coaligades contra l’invasor persa a la batalla de Salamina del 480 aC. Aquell tombant marcaria la consolidació de Grècia,
d’Occident enfront d’Orient. Va ser capitalitzat per Atenes, la polis que acabava d’inventar el règim democràtic i que ho commemorava amb les construccions monumentals de l’Acròpolis. 
Alguns dels extractes editats modernament de La guerra del Peloponès han estat titulats Els discursos de la democràcia. Per primer cop un historiador feia una crònica argumentada dels fets i una interpretació ideològica, no un relat mitològic. 
L’atmosfera de sol radiant que envolta l'estàtua de Tucídides a la foto adjunta no es troba pas a Atenes. S’alça davant de l’edifici neoclàssic del Parlament austríac, construït el 1883 al Ringstrasse de Viena... 
Tucídides planteja des de fa vint-i-cinc segles el caràcter conciliable de qüestions antagòniques en aparença, dintre de la línia filosòfica de la primera sofística. Diu que la igualtat és conciliable amb el prestigi, la llibertat amb l’acatament de la llei, el treball privat amb l’atenció a la vida pública, el nivell material amb l’espiritual, el benestar amb els valors, la raó amb l’acció i l’humanitarisme amb l’imperi atenenc. 
De tant en tant cal rellegir els clàssics. La traducció al català de La guerra del Peloponès, de Jaume Berenguer i Manuel Balasch, publicada en vuit volums per la col.lecció Bernat Metge entre el 1953 i el 1982, utilitzava un idioma avui difícilment comprensible.

0 comentaris:

Publica un comentari