4 de maig 2018

A partir d’aquest estiu s’ha acabat pujar en cotxe al Canigó

Encara que molts catalans peninsulars ni s’ho imaginin, el massís del Canigó es troba situat per complet en territori francès i les autoritats franceses acaben d’anunciar que aquest estiu prohibiran per primer cop pujar en cotxe tot terreny fins al refugi de Cortalets. Era la destinació tradicional de les cinc companyies autoritzades de jeeps de lloguer amb xofer que oferien l’ascensió de juny a setembre des del municipi del Vernet, al llarg de la pista forestal del riu Llec fins al refugi situat a 2.195 metres d’altitud. A partir d'aquí el pic del Canigó (2.785 metres) queda situat a només a una hora i mitja o dues a peu. L’any passat van pujar
4.396 vehicles de motor durant els quatre mesos d’estiu a Cortalets i 30.000 persones al pic del Canigó, dintre d’una aglomeració multiplicada any rere any.
A partir d’ara els jeeps de lloguer o els tot terreny particulars hauran d’estacionar al pàrquing habilitat a 1.366 metres d’altitud. Els visitants que vulguin arribar al refugi de Cortalets caldrà que caminin la pujada restant durant una hora i mitja, tot i que es mantindrà una servei  més restringit de llançadora (amb reserva prèvia) entre l’estacionament i el refugi per part de les companyies de jeeps.
L’Oficina Nacional dels Boscos francesa argumenta que el manteniment de l’antiga tresquera de mules i actual pista forestal de terra de Vernet al refugi de Cortalets no està preparat per aquest nivell de trànsit, que el manteniment li costa cada any un ull de la cara i que tot i així no ofereix les condicions de seguretat necessàries. 
El capítol sobre el Canigó del meu llibre El Pirineu, frontera i porta de Catalunya es troba ambientat a bord d’un d’aquests jeeps de lloguer del Vernet, que sense donar ni un pas em va dipositar al refugi de Cortalets. La majoria dels meus acompanyants es van apuntar a la pujada fins al cim, es van sumar a la corrua de formiguetes humanes que ascendeixen amb lentitud pel fil de la carena. Alguns dies d’estiu arriben a ser 500 persones dant del pic i cal demanar torn per poder-se fer la foto al peu de la creu metàl.lica, empolainada per la profusió de senyeres que la gelor dels mesos següents devorarà.
Vist des de la distància, a l'estiu els colors grisosos, blavissos o morats de la mola muntanyosa, nimbada per un tel de calitja, resulten d'una elegància sumptuosa. A l'hivern la lluor de la neu dóna al massís un fulgor diamantí, una vitalitat anímica sense tara. L'aparició del Canigó actua com un reactiu contra els sentiments boirosos i els cels escurçats. Magnifica l'horitzó, l'incentiva, l'aproxima, l'evidencia. Pujar fins el cim els curts mesos de l'any que això és possible ofereix un altre horitzó, però no el millora.



0 comentaris:

Publica un comentari