29 d’oct. 2019

El sabater d’Ordis no aconsegueix sortir de la llegenda

L’actual Ajuntament d’Ordis, prop de Figueres, ocupa l’espai on es trobava la casa del llegendari sabater i ha posat el seu nom a la placeta (foto adjunta, feta per Josep M. Dacosta). El municipi compta igualment amb un allotjament rural batejat El Sabater d’Ordis, però del sabater real ningú no en coneix el rastre. Per la pèrdua d’un fill i la traïció de la muller, l’humil sabater pegot es va lliurar a la vida errant. Creia dirigir l’orquestra del vent de tramuntana al llarg de la comarca amb una canya als dits com a batuta. El poeta Carles Fages de Climent el va convertir en mite poètic i heroi de llegenda. El seu llarg poema Balada del sabater d’Ordis va ser publicat el 1954 amb pròleg d’Eugeni d’Ors i il.lustracions de Salvador Dalí. Però el sabater d’Ordis no ha merescut fins ara cap estudi sobre la seva existència real, comparable al que Cristina Masanés va dedicar a la
Lídia Noguer Sabà, la peixatera quixotesca i delirant de Cadaqués que creia ser la Ben Plantada d’Eugeni d’Ors, al llibre del 2011 Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri. Aquests mites literaris eren persones de carn i os, no pas fruit de la imaginació dels escriptors.
Es deia Antoni Iglésies Sels, nascut el 1865 i traspassat el 1943. Joaquim Vilà Casas apunta al llibre Personatges il.lustres de l’Alt Empordà: “Era un bon sabater (com el seu pare), havia estat agutzil (com el seu pare) i s’havia casat amb una noia de Vilert, Francisca Adroguer Rodeja, amb qui havia intentat repetidament tenir descendència. Van tenir nou fills (sis morts abans dels dos anys de vida, cosa que, tot i haver-hi una mortalitat infantil elevada a l’època, no deixa de ser una tragèdia), un dels quals va morir a causa d’un tret d’escopeta (no se sap si fortuït o no, però conta la llegenda que el sabater rebé diners per tapar el fet)”.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada