31 d’oct. 2019

El famós pi de Formentor i el de Cala s’Alguer pateixen igual

La foto adjunta no és de l'altiu pi de Formentor, immortalitzat des del 1875 pels quaranta versos de l’oda de Miquel Costa i Llobera, que avui reciten els escolars mallorquins i alguns de catalans. No ho és, però podria ser-ho perfectament. El de la foto, més rabassut, es troba a Cala S’Alguer (Palamós) tan amenaçat com els del litoral mallorquí pels nous apartaments en construcció a la limítrof Pineda d'en Gori. La petita editorial mallorquina Saïm acaba de publicar el llibre El pi de Formentor, al qual el novel.lista illenc Joan Buades (premi Joan Crexells 2016 a la millor novel.la de l’any per Crui, els portadors de la torxa), escriu: “El pi de Formentor hauria de ser llegit avui, també, com un epitafi involuntari d’una Mallorca prístina a punt de morir
per la punyalada d’una noblesa insular, per uns senyors que mai no van saber cuidar ni la terra i la seva gent, capaç de vendre’s l’ànima per un plat de bitllets”.
Després de la mort de Costa i Llobera, la família es va vendre els terrenys de la península de Fomentor a l’inversor argentí Adán Diehl, que hi va construir l’hotel de luxe inaugurat el 1929, posteriorment tancat i actualment reobert. “El Formentor farà fallida –afegeix Buades-- i passarà a mans de sicaris del nostre Rockefeller, Joan March, sense la llarga mà del qual (i la dels seus hereus) no s’entén res de la metamorfosi de l’illa en un parc miner a cel obert on el ciment i l’asfalt han anat ofegant la bellesa i la vivor amb tanta ferotgia que no hi ha una ‘ànima forta’ que pugui ‘traspassar la boirada’ per arrelar enlloc”.
El poema  de Costa i Llobera va representar un cim de l’Escola Mallorquina, rellançat per la versió musical estrenada el 1981 per Maria del Mar Bonet, però també simbolitza el cant del cigne de moltes pinedes del litoral, a Mallorca i aquí. Aquells quaranta meravellosos versos de l’oda encara exalten avui amb la llum del primer dia, en canvi els pins reals pateixen molt més.

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals...

0 comentaris:

Publica un comentari