4 de nov. 2019

Els vents tenen un nom propi, una cara i una conducta

Els diaris d’aquí informen aquests dies dels grans incendis que està causant el vent desfermat a la Baixa Califòrnia, especialment a la zona de Los Angeles, però no diuen que es tracta del característic vent de Santa Ana, extremadament sec i fort, que acostuma a bufar a finals de la tardor, quan els grans corrents d’aire fred davallen de les muntanyes, es comprimeixen i s’escalfen a les baixes pressions de la costa. Parlar de vent en general equivaldria a barrejar en el regne mineral un diamant amb un còdol de riu, en el regne vegetal una alzina amb un pollancre o en l’animal una formiga amb un conill. Això no és correcte, determinats vents tenen un nom, una cara i una conducta molt definits i coneguts. Haver escrit el llibre Elogi i refutació
de la tramuntana m’ho va fer entendre.
Raymond Chandler retratava el Santa Ana californià a l’arrencada de la narració curta Vent roig: "Aquells vents secs i càlids que baixen de les collades de la muntanya esvaloten els cabells, fan saltar els nervis i ericen la pell. En nits com aquestes cada festa acaba en baralles. Les dones palpen la fulla del ganivet de trinxar i estudien el clatell dels seus marits. Pot passar qualsevol cosa"...
La llegenda també sosté allà que el Santa Ana californià "make people crazy". Adopta el nom de l’orografia local d’unes muntanyes, un riu i la seva conca. Forma part de la família universal dels d'efecte föhn, terme alemany que designa vents càlids i secs quan bufen a sotavent d'una carena, però originàriament freds i humits. Al moment de topar amb l'obstacle orogràfic l'escalen, el tramunten i, quan rodolen per l'altre vessant s'escalfen i es deshidraten. Aleshores actuen com a vent sec, accentuen la temperatura i l'evaporació, electritzen l'ambient, fan grinyolar mobles i bigues i afavoreixen ràpids desgels, allaus de neu o incendis.
Els vents no són una cosa vaporosa, etèria, inaferrable. Tenen una identitat, un origen i uns efectes que mereixen ser designats pel seu nom propi. Només en teoria són un estat gasós invisible, incolor, transparent, inodor i insípid. En realitat els vents es veuen, amb la cara de cadascun. (foto de Josep M. Dacosta)

0 comentaris:

Publica un comentari