26 de febr. 2020

Els marbres del Partenó, els marbres de Melina Mercouri

La controvèrsia perenne sobre la devolució a Atenes dels marbres del Partenó arrencats el 1801 per lord Elgin i exhibits des d’aleshores al Museu Britànic de Londres ha revifat amb la incorporació a les clàusules del Brexit de la possibilitat de negociar el “retorn o restitució als seus països d’origen d’objectes culturals retirats il·legalment”. La clàusula no farà ni tan sols pessigolles a la postura anglesa, però algunes reclamacions aparentment inútils revesteixen de vegades un poder simbòlic, un degoteig persuasiu. No tots els brindis al sol resulten vans. La campanya pel retorn dels marbres del Partenó fa temps que dura. Va
conèixer un impuls arran del mandat de l’actriu Melina Mercouri com a ministra socialista de Cultura grega durant nou anys, fins la seva mort el 1994, avui recordada al mural col.locat a l’andana de la cèntrica estació de metro atenenca de la plaça Syntagma (foto adjunta).
De fet van fallar els tres reptes de la Mercouri: aconseguir els Jocs Olímpics del 1996 a Atenes, que retornessin els marbres del Partenó i que l’elegissin alcaldessa de la capital, com ho havia estat el seu avi. Però no va fracassar, ben al contrari.
La candidatura frustrada a l’organització dels Jocs del 1996 --els del centenari de la reinstauració moderna a Atenes-- va influir per organitzar-los al capdavall l’any 2004. Pel que fa als marbres grecs del Museu Britànic, va aconseguir tornar a posar el litigi damunt la taula i suscitar adhesions arreu del món, inclosa una part de l’opinió pública britànica. Els Elgin marbles van passar a ser anomenats els “Melina marbles”.
Les paraules que va pronunciar el 1986 davant dels membres del club de debat Oxford Union, entre els quals l’actual primer ministre Boris Johnson, van ser una gran peça d’oratòria: “Han d’entendre el que els marbres del Partenó signifiquen per a nosaltres: són el nostre orgull, són els nostres sacrificis, són el nostre símbol d’excel.lència més noble, són un tribut a la filosofia democràtica, són les nostres aspiracions i el nostre nom, són l’essència del ser grec”.
Els marbres encara no han tornat, però els tres mandats ministerials de Melina Mercouri van resultar decisius per construir el modern Museu de l’Acròpolis, amb estentoris buits reservats a les peces que es troben a Londres i en menor mesura al Louvre. Es neguen a tornar-les malgrat haver estat arrencades per lord Elgin en condicions abusives, a través d’un vague acord amb l’ocupant turc del moment. La definició d’elginisme designa avui arreu del món el pillatge, l’espoli, el robatori d’obres d’art.

0 comentaris:

Publica un comentari