24 d’abr. 2020

Escoltar el mistral, il.lusió ajornada del festival de teatre d’Avinyó

Sempre m’ha agradat assistir a la première, la gala d’obertura del festival internacional de teatre d’Avinyó, convocada tradicionalment a primers de juliol amb un muntatge de lluïment a l’històric pati del Palau dels Papes, que per sí sol ja és una obra de lluïment. El desplaçament resulta fàcil (Barcelona té connexió directa, abans amb Talgo i ara amb AVE), sempre que s’hagi reservat amb prou anticipació l’entrada i l’hotel, atès que el festival ven 350.000 entrades durant les curtes setmanes de programació a una ciutat de províncies. Aquest any el festival ha estat cancel.lat. Més que l'obra en cartell, m'agrada comprovar quin
paper hi jugarà cada cop el mistral. El característic vent provençal, germà de la tramuntana, ha destarotat o bé ha endolcit, segons la seva intensitat, moltes funcions a aquest gran escenari estiuenc a l'aire lliure. Hi va protagonitzar, per exemple, l'estrena d’una nova versió de l'Andròmaca d'Eurípides amb les seves capricioses rebufades entre les altes parets del vell palau pontifici. Els sonors remolins van salvar els últims i inacabables seixanta minuts del muntatge de dues hores i mitja.
L'actriu Christine Gagnieux brodava el paper protagonista, sobretot per una impostació declamatòria molt ben ajustada, mentre que alguns dels seus col.legues d'escenari recitaven Eurípides com si fos Tennessee Williams. La primera hora i mitja de funció passava bé (sense intermedi, és clar, perquè alguns opinen que al teatre no s'hi va a descansar). L'última hora de durada hauria resultat soporífera per a qualsevol capacitat d'atenció mitjana, si no hagués estat per les entrades en escena i els mutis del mistral, també amb una impostació de la més clàssica sonoritat.
Aquell vespre el mistral va tenir una de les interpretacions més delicades i juganeres que li recordo al Palau dels Papes. Seguir les seves remoroses evolucions entre l'arquitectura gòtica del segle XIV i les bastides de grades desmuntables amb 2.200 butaques constitueix alguns cops un element de ple dret de l'espectacle. L’edició d’enguany ha estat cancel.lada, caldrà esperar l’any vinent.

0 comentaris:

Publica un comentari