6 de jul. 2020

Avui torna a obrir el Louvre sense aglomeracions, en la intimitat

Avui dilluns torna a obrir les portes el museu del Louvre sense turistes japonesos ni americans (la majoria dels 10 milions de visitants anuals), amb reserva obligatòria i mascareta. De moment “només” reobre el 70% dels seus espais. El museu més concorregut del món amb tot motiu, que l’estiu passat va haver de tancar portes alguns dies per overbooking de visitants, s’ofereix ara com qui diu en la intimitat, incloses la Victòria de Samotràcia, la Venus de Milo i la Gioconda, És una excel.lent notícia. Quan l’any 1989 van inaugurar l’espectacular i rupturista piràmide de vidre com a entrada principal, sumava 2,7 milions de visitants anuals i des d'aleshires els ha quadriplicat. Sempre m’ha semblat discutible el costum turístic d’anar forçosament
de museus quan es visita una ciutat. Jo no ho faig, només hi torno si tinc un motiu precís i renovat. Excepte al Louvre, l’únic al qual torno sempre, amb motiu o sense. Representa un espectacle en ell mateix i una de les millors passejades parisenques, a més de les peces eminents que conté i les exposicions que organitza. Les peces ja les conec, però el recorregut del Louvre es renova contínuament amb envejable dinamisme.
De bon matí acudeixo a fer la cua abans que no obri les portes, quan a l’estiu tot just acaba de clarejar o bé a l’hivern encara fa fosc i regna una temperatura impertinent, de manera que al moment d’entrar experimento una satisfacció guanyada amb una mica esforç i per tant doblement gratificant. Faig un cop d’ull de passada a la Victòria de Samotràcia, la Venus de Milo i la Gioconda, però em fixo més en les dues coses que m’hi fan tornar: el ballet dels visitants fascinats i, sobretot, la vista a l’exterior que ofereixen els finestrals de l’antic palau reial. Abocats a l’aire lliure dels jardins de les Tulleries, són la seva obra d’art que em commou més.

0 comentaris:

Publica un comentari