29 de set. 2020

L’enèsima manipulació històrica sobre el camp d’Argelers

Les autoritats del departament dels Pirineus Orientals (Perpinyà) acaben de presidir l’acte inaugural de la digitalització, oberta a tothom en línia, de la base de dades dels arxius oficials amb la llista nominal dels internats al camp de concentració de la platja d’Argelers del setembre del 1939 al novembre del 1942. Al primer cop d’ull sembla una bona notícia, en realitat és l’enèsima manipulació dels fets històrics, perquè s’absté de precisar que el setembre del 1939 el camp d’Argelers ja no era ni l’ombra del que havia estat al moment d’obrir en plena Retirada el febrer anterior. La rebuda inhumana de la República francesa als refugiats republicans espanyols va conèixer dues fases molt diferents. El fet de barrejar-les pretén encobrir la crueltat

dels primers mesos, molt diferent de la gradual organització posterior. Seria impossible digitalitzar la “base nominal” dels internats de la fase inicial, perquè no n’hi va haver. La tasca de les autoritats franceses de l’època va aconseguir que més de les tres quartes parts dels 450.000 refugiats republicans (la meitat soldats, l’altra meitat civils) ja haguessin “escollit” tornar a territori espanyol després dels primers mesos, malgrat la sort que els esperava.

Darrere les filferrades aixecades a la sorra nua de la platja en ple mes de febrer, al camp d’Argelers i tot seguit als veïns de Sant Cebrià i el Barcarès hi van morir milers de refugiats republicans, que les autoritats franceses no van comptar mai. El camp d’Argelers va ser clausurat provisionalment a l’arribada de la temporada turística de l’estiu (els interns van ser transferits al Barcarès) i obert de nou el setembre, amb un nombre molt més reduït d’uns 20.000 presoners (14.000 homes, 2.500 dones i 2.500 nens). Es va veure molt afectat per les inundacions d’octubre del 1940 i poc després tancava definitivament. El de Sant Cebrià va tancar l’octubre de 1941 El del Barcarès, l’estiu del 1942.
Digitalitzar i posar a l’abast del públic la “base nominal” dels internats a partir del setembre del 1939 és una manera de no parlar del que va passar els mesos anteriors, durant l’apogeu sinistre d’aquell recinte.

1 comentari:

  1. Gracias Xavier por recordar tanto dolor y que se sepa.
    Un abrazo.
    Jose Ramon.

    ResponSuprimeix