10 d’abr. 2021

El déu Pan no va comparèixer ahir a la basílica barcelonina del Pi

Qualsevol concert musical en viu és per definició una font probable de sorpreses petites o grans, però el que vaig presenciar ahir sota la magnífica acústica de la nau gòtica de la basílica barcelonina del Pi supera l’expectativa. Amb el títol “Despertant instruments adormits”, era la cloenda de la campanya iniciada el 2017 pel músic Antoni Madueño per recuperar els instruments musicals representats en pedra a la monumental portalada romànica de Ripoll, així com les partitures medievals transcrites al seu scriptorium i a l’arxiu parroquial de Santa Maria del Pi.
El grup coral L’incantari estava acompanyat per instruments de l’època com la giga, la viola, l’harmònium portatiu, l’arpa, la rota (arpa-cítara), el corn, En canvi per qüestions pressupostàries ahir no va actuar l’habitual flauta de Pan. Probablement el primer instrument amb què l’home primitiu va fer música era una flauta de canya i la llegenda grega del déu Pan em continua interrogant després de tants segles. Molts dels instruments medievals han desaparegut o s’han transformat. La flauta ha evolucionat i la de Pan ja només forma part dels repertoris folklòrics, però subsisteix. La llegenda del déu menor Pan resulta inaferrable de tantes versions com suma, igual que la majoria de mites grecs, però en substància la flauta que el caracteritza va néixer del seu festeig amb la musa Siringa i per això se la coneix igualment com a Syrinx polycalama (siringa de moltes canyes) o simplement siringa.
Era el déu dels pastors i dels ramats que menava amb l’ajuda de la flauta primitiva. Vivia en companyia de les nimfes a una gruta del Parnàs i formava part del seguici del déu major Dionís. Es va enamorar de la nimfa però aquesta va preferir defugir-lo tot llançant-se al riu i demanant ajuda per camuflar-se a les altres nimfes, que la van transformar en esvelt canyissar. El déu Pan, desesperat, només va poder abraçar amorosament el canyissar bressolat pel vent i descobrir en aquell instant que diverses canyes ajuntades produïen una música molt més atractiva que la seva. Aquella flauta de Pan encara sona, de tant en tant.


0 comentaris:

Publica un comentari