![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8-lmqsH6UkbK06Yn5i7hducbEgGbeeGwqRr8JhDpmvwb0I99-t_IRHnP_LjWa6lobc1_FjjNGT24lWH1WTQuNXfuvxvWX-2MmqMkTWdJiegOilcvjfcN5buObLrR68uEO2FeS2quU8auz/s320/Alduy.jpg)
Un dels esports rudes preferits a moltes ciutats és la política municipal, en especial si es tracta de comarques en què la política nacional té un pes més escàs sobre el terreny i l’ajuntament representa la primera empresa en llocs de treball. A Perpinyà, a més a més, el càrrec del batlle ha estat dinàstic. Paul Alduy ho va ser del 1959 al 1993 i el fill Jean-Paul Alduy del 1993 al 2009, per passar aleshores a presidir l’aglomeració metropolitana. El relleu generacional i el canvi d’època va portar el “fill Alduy” a apostar per la relació de “Perpinyà la catalana” amb Barcelona, dintre de l’Euroregió i les noves comunicacions que convertien la capital rossellonesa en porta de pas continental d’una àrea més àmplia i més dinàmica. Barcelona no va fer ni el més mínim cas a Jean-Paul Alduy i la delegació permanent de l’Ajuntament de Perpinyà a la capital catalana va haver