Prop de 3 millions de visitants a la casa de Dalí a Portlligat

Per celebrar els 25 anys de l’obertura a la visita pública de la casa de Portlligat, la Fundació Dalí acaba de muntar una exposició fotogràfica als jardins sobre les cinc dècades que hi van viure a l’estiu el pintor i Gala, els quals van transformar la barraca de pescadors de 22 metres quadrats en una residència i taller de 522 metres quadrats. Expulsat pel pare de la casa familiar de la riba d’es Llaner, Dalí va comprar la primera de les barraques a Portlligat l'agost del 1930. Després de la Guerra Civil, un cop retornat dels Estats Units el 1948 amb celebritat i dòlars, va ampliar-la amb les barraques veïnes per remodelar-les amb planta superior, dintre d’un contrast entre les excentricitats decoratives i la prodigiosa pau natural del paisatge. La casa de Dalí no privatitzava l’indret del tot, el petit moll continuava utilitzat pel reduït nombre de pescadors de Cadaqués. L’accés a la platja era lliure, però Dalí i Gala eren els únics residents i volien continuar sent-ho. El pintor va fer atorgar a Portlligat i a “la zona montañosa colindante” l’estatut de Paratge Pintoresc que regulava possibles construccions futures, després que la vídua d’Ubald Pell obrís l’estiu del 1947 el petit hotel-restaurant que porta el nom de l’indret, ampliat

El pont de Messina i el túnel de Gibraltar vistos com a serps d’estiu

Cada vegada que el govern italià treu la pols al vell projecte d’un pont de tres quilòmetres de llarg que uneixi Calàbria amb Sicília per damunt de l’estret de Messina i se’n divulguen simulacions gràfiques com l’adjunta, tal com s’ha fet aquests últims dies, ressona com un eco l’altre projecte igualment centenari d’un túnel ferroviari submarí de 28 quilòmetres entre l’extrem de la Península Ibèrica i el Marroc per sota l’estret de Gibraltar, una ruta que ara fan per ferri més de tres milions de persones i 760.000 vehicles cada estiu. La idea del túnel de Gibraltar s’ha vist esperonada per l’èxit

El golf i el rugbi no ho són tot al fronterer Domaine de Falgos

Sempre dic que el millor de l’Empordà es pot trobar al Rosselló i al Vallespir, amagat just darrere la frontera. Per exemple la gran finca del Domaine de Falgos, entre Sant Llorenç de Cerdans i Serrallonga, a pocs minuts de Maçanet de Cabrenys, un antic veïnat de masies agràries convertit en complex hoteler, restaurant, golf i camp de rugbi, en un paisatge de baixa muntanya completament insospitat. A aquesta propietat de més de 600 hectàrees s’hi han invertit diverses fortunes fins a donar-li l’aspecte actual. El 1979 se’n va enamorar l’home de negocis belga Michel Perkins i la seva dona, que hi van dur a terme la primera restauració. El 1985 ho van vendre a l’industrial alemany Heinz-Jürgen Mrachacz, el qual hi va doblar l’aposta. Tot seguit va