El pont de Messina i el túnel de Gibraltar vistos com a serps d’estiu

Cada vegada que el govern italià treu la pols al vell projecte d’un pont de tres quilòmetres de llarg que uneixi Calàbria amb Sicília per damunt de l’estret de Messina i se’n divulguen simulacions gràfiques com l’adjunta, tal com s’ha fet aquests últims dies, ressona com un eco l’altre projecte igualment centenari d’un túnel ferroviari submarí de 28 quilòmetres entre l’extrem de la Península Ibèrica i el Marroc per sota l’estret de Gibraltar, una ruta que ara fan per ferri més de tres milions de persones i 760.000 vehicles cada estiu. La idea del túnel de Gibraltar s’ha vist esperonada per l’èxit de l’experiència del que han perforat sota el Canal de la Mànega entra França i Anglaterra, d’una llargada encara més extensa de 37 quilòmetres, tot i que les condicions geològiques i la fondària fossin més assequibles allí que no a Gibraltar.
El projecte hispano-marroquí ha estat objecte de repetits avantprojectes tècnics oficials. No resultaria més car que els 6.200 milions d’euros de la Terminal 4 de l’aeroport de Madrid, els 7.360 milions de la línia d’AVE entre Madrid i la frontera catalano-francesa, els 6.000 milions de la nova línia L9 del netro de Barcelona o els 2.000 milions de la comanda de 25 nous avions caça Eurofighter per a l'exèrcit de l'Aire, però els governs implicats no es cansen de repetir fa dècades que es tracta d’una idea a llarg termini, sense cap calendari acordat.