La llarga fortuna editorial del llibre “Cadaqués”, de Josep Pla

Qualsevol motiu és bo per reeditar el famós llibre Cadaqués, de Josep Pla. L’Ajuntament de la localitat ha facilitat la iniciativa de l’activa Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, que celebrarà a Cadaqués del 19 al 22 d’octubre la seva trobada anual, per tal que tots els inscrits en puguin rebre un exemplar. També hi ha contribuït l’autorització de l’editorial Joventut, que en posseeix els drets des de la primera edició del 1947, i la tasca editorial confiada aquest cop al segell Brau de Figueres. La reedició acabada d'imprimir va ser presentada  el 19 de maig a Cadaqués i ja es troba a les llibreries. Compta amb un pròleg meu sobre el context biogràfic en què va ser escrit el llibre i un epíleg de Pep Vila sobre les nombroses particularitats del text, així com fotos d’època procedents del fons del col.leccionista Adrià López Sala. La imatge d’aquest poble no seria la mateixa sense la consagració literària del llibre Cadaqués de Josep Pla, el qual va cimentar la beatificació de la bellesa de l’indret. Va escriure’l el 1946, una de les èpoques més míseres i desemparades del poble, una tongada magra a la qual ell li va extreure contorns literaris ideals. Al costat de la història del poble mariner, hi elabora

El fabulós carro de postres del Motel Empordà es diu Júlia Borrell

Un dels elements destacats del Motel Empordà de Figueres és el carro de formatges i tot seguit el de postres. Els rutilants pastissos d’aquest segon són obra des de fa cinc anys de la jove pastissera Júlia Borrell Roura. El director Jaume Subirós (amb ella a la foto adjunta) era membre del jurat de la Mostra Gastronòmica de Peralada i es va fixar en la noia que hi va guanyar dos anys seguits l’apartat de pastisseria. Tenia un do indiscutible, un talent innat, el toc afortunat dels millors. La va fitxar a la cuina del Motel Empordà perquè hi elaborés el ventall d'atractius que desplega cada dia el carro de postres, d’entrada com un espectacle visual. No havia estudiat a cap escola professional, però ja de petita li agradava elaborar

Motius per tornar aquests dies al roserar en flor del Parc Cervantes

En una ocasió em van enamorar al roserar del Parc Cervantes, al capdamunt de la Diagonal limítrof amb Esplugues. Des d’aleshores acostumo a tornar-hi per primavera. Les ciutats civilitzades disposen d’un roserar, un jardí dedicat a aquesta flor principal: el de Bagatelle al Bois de Boulogne parisenc, el rosedal del parc de Palermo a Buenos Aires, el Roseto Comunale de Roma, que m’agafa de camí quan pujo a peu al turó de l’Aventí... El roserar del Parc Cervantes és al costat de casa i brinda una efusió molt útil en el seu lirisme delimitat. Barcelona no ha estat afortunada en matèria de grans parcs, la configuració dels quals acostuma a derivar d’antics esplendors cortesans a les capitals d’Estat, com Versalles, Aranjuez, Hampton Court o