La Philarmonie de París consagra un nom molt jove: Klaus Mäkelä

Em trobava a París, disposava del vespre i la nova sala de la Philarmonie oferia la Simfonia núm. 1 de Gustav Malher, l‘anomenada “”Tità”. Les entrades eren més assequibles que a l’òpera, m’agradava aquella obra, el nou auditori (estrenat el 2015) es troba a peu de metro i hi vaig accedir amb comoditat. No sabia res del nou director titular de l’orquestra de la casa, un jove finlandès de 24 anys, que ja era director titular des de l’any anterior de la Filharmònica d’Oslo. Tenia un nom poc fàcil de memoritzar d’entrada: Klaus Mäkelä. No li vaig donar més importància, abans de quedar enlluernat  pel joveníssim mestre capaç d’extreure d’aquella partitura i d’aquella orquestra una sonoritat inèdita per a mi fins aleshores, malgrat conèixer la

Ara també megacamions o duotràilers a les autopistes catalanes

Des de la setmana passada estan autoritzats a transitar per les autopistes catalanes els megacamions o duotràilers (dos remolcs per una sola cabina tractora), els quals dupliquen de 16 a 32 metres la llargada i arriben a 72 tones de càrrega en un sol vehicle, amb el consegüent alentiment de la circulació general i dels avançaments, així com l'augment de la contaminació. Quasi tots i van o venen de la frontera amb França a la Jonquera, on passen diàriament 11.000 camions en mitjana, amb pics de 20.000 algunes dies. Les gasolineres de la localitat, amb preus més baixos que de l’altre costat, han convertit la Jonquera en un petit Kuwait. Només en una d’aquestes estacions de servei,

La cèntrica llibreria de Lausana que defineix un país

He passat el cap de setmana a Lausana i, en comptes de la neu o la pluja que n’esperava, he vist els raigs del sol acariciar la superfície infinita del Llac Leman alimentat pel desgel dels Alps i he descobert la cèntrica llibreria Payot, una altra gran superfície igual d’admirable, a la qual les aigües agitades del mar de llibres troben una vida plàcida i còmoda, genuïnament suïssa, força més cara perquè la gent guanya força més. La llibreria Payot es desplega al llarg de dues amplíssimes plantes, a les quals es pot ramblejar sense empentes ni saturació. Les claraboies de l’actual agençament de les instal.lacions faciliten claror natural. Les butaques situades a cada raconada inviten a fullejar sense pressa. Les taules presenten els llibres  a l’abast