El tremolor de la primera vegada a l’estació frontera de Portbou

Mantinc un respecte per l’estació de Portbou i la seva sala de trànsit de duana, presidida per aquesta llarguíssima taula baixa ovalada, sustentada per capitells de volutes d’estil jònic, damunt la qual vaig haver d’obrir la maleta al moment tremolós de sortir per primer cop del país i entrar a França als meus vint anys. Hi vaig tornar a obrir la maleta en repetides ocasions, però algunes primeres vegades no s’obliden mai. Policies i duaners infonien durant el franquisme una certa inquietud, la imponent estació de Portbou l’augmentava i aquesta taula em semblava aleshores com de dissecció. Amagar a la maleta (o als pantalons) llibres i revistes prohibits podia costar un disgust. Damunt d’aquesta taula tinc la impressió d’haver-hi

Més armament no resoldrà res, al contrari

La Unió Europea proposa que els 27 països membres inverteixin la barbaritat de 800.000 milions d’euros en un termini de quatre anys per rearmar-se militarment davant l’amenaça de Rússia a partir de la invasió d’Ucraïna i la decisió de Donald Trump de deixar de pagar la defensa europea. El govern espanyol del PSOE s’ha apressat a declarar de manera poc segura que el brutal augment d'inversió militar no anirà en detriment dels serveis socials. La guerra és sens dubte el fil conductor de la història de la humanitat, però també ho és la negociació en altres moments més

La pintura de Laura Iniesta engrandeix el Museu Monjo

Ahir passejava per Vilassar de Mar i se’m va acudir entrar al petit i cèntric Museu Enric Monjo per fer-hi un cop d’ull vagarós. Proposava a la planta baixa una exposició temporal de trenta quadres de la pintora barcelonina Laura Iniesta. La vaig començar a recórrer amb mirada distreta, fins que em va arrossegar la força del seu traç, la llum del seu color, l’eloqüència de la combinatòria, l’enigma de l’energia –de vegades vibrant, altres cops absorta en la quietud-- que vessava de les teles. Els comentaris habituals sobre la pintura abstracta acostumen a expressar-se amb un llenguatge abstracte que jo no practico. Per tant, vaig gaudir de l’exposició com si m’ho mirés amb la barbeta posada sobre el marc de la finestra del món, davant d’una sobtada bellesa