Les millors anxoves, ungides amb els olis sagrats

M’agrada esmorzar al Motel Empordà de Figueres les anxoves confitades a la manera de Cadaqués, implantades pel fundador d’origen cadaquesenc Josep Mercader. Més ben dit, ja no cal ni que les demani: la cambrera encarregada del primer àpat del dia sap, només de veure’m arribar, que sóc “el senyor de les anxoves”. Aquest caviar del Mediterrani i el Cantàbric és un luxe que només a la Península Ibèrica es manté com a plat per ell mateix, mentre que a Itàlia i arreu s’utilitza sobretot de condiment en amanides, pizzes, salses. El seitó fresc de bona mida esdevé anxova un cop netejat i confitat en sal, oli i pebre. Confitar anxoves és una tècnica ancestral que necessita una destresa sàvia per no espatllar-ne la carnositat molsuda. Les de l’hora d’esmorzar, acompanyades de pà amb tomàquet, a mi em milloren sensiblement la perspectiva del dia. De

Barcelona programa simfonies de Mahler fins a la sopa

La primera simfonia de Mahler, l’anomenada “Tità”, serà interpretada al Palau de la Música quatre vegades diferents en poques setmanes: el 29 de març per l’Orquestra Simfònica del Vallès, el 4 de maig per la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, l’endemà 5 de maig per l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia i l’11 de maig per la London Symphony Orchestra. Encara s’hi afegirà la segona simfonia de Mahler, la “Resurrecció, el 26 de maig a càrrec de l’Orquestra de la Ràdio Sueca. Dues d’aquestes versions seran conduïdes pel mateix director, Daniel Harding, amb orquestres diferents. Per si això fos poc, la Franz Schubert Filharmonia ja va obrir la seva temporada al Palau el setembre passat amb la cinquena simfonia de Mahler. Pel seu cantó, l’Auditori ha programat la segona simfonia “Resurrecció” aquest 24 de març, així com també ho va fer amb la “Tità”, la 

Camins de ronda: la nineta dels ulls amb moltes lleganyes

Els camins de ronda litorals haurien de ser l’Avinguda dels Camps Elisis del país, l’artèria del luxe natural i l’elegància paisatgística, una prioritat urbanística, la nineta dels ulls de l’Administració, però topen amb nombrosos trams tancats per desídia administrativa. L’Associació Camí de Mar acaba de presentar un projecte d’enllaçar-los tots, de Blanes a Argelers, malgrat reconèixer que els de la banda francesa es troben en condicions practicables i els d’aquí no sempre. L’entitat SOS Costa Brava denuncia que el de Calella de Palafrugell al Golfet continua interromput des de fa cinc anys per manca de les obres previstes, entre d’altres exemples. En teoria, els 6 metres de la franja maritimoterrestre son un l’espai amb servitud de pas