La vinya més bonica del país, trepitjada per primer cop

Diuen que la vinya de Garbet és la més bonica del país. A mi sempre m’ho ha semblat, vista de fora, des de la distància de les platges lliures de Garbet o el Borró, a 2 quilòmetres de Colera i 4 de Llançà. Ahir hi vaig entrar per primer cop, de la mà del seu enòleg Delfí Sanahuja i l’amic Ramon Iglesias. S’acabava de llicenciar a l’Escola d’Enologia de Tarragona quan va començar a treballar a Peralada i ara ja hi porta 32 veremes. L’any 1923 l’industrial barceloní Damià Mateu Bisa va comprar el castell de Peralada, els aiguamolls de Santa Margarida a Roses i la l’idíl.lica badia de Garbet. El vi i xampany

Anna Teixidor, personatge de l’any al castell de Sant Ferran

La vida és plena de paradoxes i el castell de Sant Ferran de Figueres, la fortalesa militar més gran d’Europa, té amics actius de la societat civil que vetllen per la seva projecció ciutadana amb ulls d’avui. Una de les iniciatives de l’Associació d‘Amics del Castell de Sant Ferran és designar un Personatge de l’Any i muntar un acte públic de reconeixement als salons rehabilitats del castell. L’any passat va ser Jaume Subirós, ànima del Motel Empordà, i em van demanar de fer-ne la glossa com a recent autor del llibre Motel Empordà, elogi de l’amor estable. Enguany ha estat la periodista i historiadora figuerenca Anna Teixidor,

Sobre el suposat "Gardel original" al teatre Goya de Barcelona

El debut europeu de Carlos Gardel com a cantant de tangos es va produir el 10 de novembre de 1925 al Teatre Goya de Barcelona, amb l'acompanyament del guitarrista José Ricardo, dintre del final de festa amb “varietés” de les companyies teatrals. Feia deu anys que Barcelona vivia la febre del tango com a moda consagrada a París. Aquell mateix 10 de novembre actuava el cantant argentí Pancho Spaventa i el duet Los Porteños al teatre Eldorado de la Plaça Catalunya, escenari al qual s’incorporava tot seguit Imperio Argentina amb tangos. El debut de Gardel al teatre Goya va passar desapercebut. La fama li vindria més endavant per les pel.lícules que rodaria a París i Nova York en castellà (no existia el doblatge) per al mercat