17 d’abr. 2013

Les millors misses, a la cartellera d’espectacles

Fa molts anys que demano en els meus articles que les millors misses cantades de cada ciutat apareguin a la cartellera d’espectacles dels diaris. No només per informar els seguidors interessats per motius religiosos sinó també, com en el meu cas, els no creients que estimem la bona música sacra. El meu desig s’ha vist parcialment satisfet amb la iniciativa privada de l’Associació d’Amics de les Misses Polifòniques, la qual ha programat un cicle de cinc d’aquestes misses al monestir de Pedralbes i l’església dels Sants Just i Pastor (a la foto) de Barcelona, presentades cada vegada amb un anunci publicitari als diaris. Diumenge vinent n'ofereixen una de Palestrina i el 26 de maig la
"Missa Brevis" de J.S Bach. Al costat del nom dels músics i cantants, l’anunci publicat pels organitzadors especifica el dels capellans celebrants, que també porten la veu cantant i destaquen en la seva especialitat: Armand Puig i Tàrrech és el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector de Sants Just i Pastor; Jordi-Agustí Piqué és monjo de Montserrat i degà del Pontifici Institut Litúrgic de Roma (que depèn de l’abadia romana de Sant Anselm, la casa mare dels benedictins); i finalment el capellà i jutge eclesiàstic Santiago Bueno.
Alguns dels millors concerts als què he assistit en la meva vida han estat determinades misses cantades a les què he tingut la curiositat d’assistir, per exemple a Sant Anselm. Fa anys que mantinc el costum, els diumenges que em trobo a Roma, de pujar caminant a primera hora fins l'Aventí --un dels set turons fundacionals-- per assistir a la missa matinera cantada pels monjos benedictins de Sant Anselm. Últimament un framenor invita els escassos assistents a prendre lloc a la nau del cor, al costat de la comunitat, gentilesa que contraria el meu desig de discreció i distància. 
En alguna altra ocasió les meves indagacions sobre la relíquia del cap de Sant Jordi a la basílica veneciana de San Giorgio Maggiore, la joia de l’arquitecte Andrea Palladio, m’han portat a ser invitat el diumenge a la missa conventual de la comunitat a la capella del Cònclave. L’assistència es reduïa als escassos monjos i els seus invitats encara més escassos, segurament benefactors o amics, als quals desitjaven gratificar amb aquella invitació a compartir un ritu privat. Va ser una de les misses cantades més inoblidables no pas per l’ampul.lositat sinó tot el contrari, pel pontifical de reduïdes dimensions, amb una excelsa música com només sembla ja audible a la ciutat de Monteverdi i de Vivaldi. Els cants litúrgics eren d'un desafinat discret i adaptat a la meva capacitat de mimetisme. L'encens rajava amb mesura, els escolans desplegaven un treball d'artesania i els celebrants oficiaven amb una solemnitat acostada. Les millors misses cantades són una fabulosa experiència no només ni necessàriament religiosa.

0 comentaris:

Publica un comentari