19 d’ag. 2013

L’autèntica cantada d’havaneres de Calella, la del barri de Sant Roc

Ahir vaig assistir amb la meva cadira plegable i el meu havà a la cantada de la platgeta calellenca de Sant Roc i em ratifico íntegrament amb el vaig escriure’n l’any passat, que és això que segueix:
Al meu entendre la veritable cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no és la famosa de cada primer dissabte de juliol. Aquella és la de TV 3 i de la Caixa. Per al meu gust l’autèntica és la de Sant Roc al voltant de la festa patronal del 16 d’agost, una cantada gratuïta que organitza l’associació de veïns a la platgeta d’aquest barri calellenc i que conserva les essències del que havia estat la cantada grossa. L’escenari és un roca de la caleta i els cantaires hi actuen desinteressadament. Això no treu que sigui un
escenari tan històric i tan valuós com la “catedral” de la veïna platja del Port Bo, potser més i tot. Aquest d’aquí presenta una placa afixada a la paret que diu: “Damunt d’aquesta roca recordem en Càstor, la seva guitarra i les nostres cantades. Barri de Sant Roc”. Durant llargs anys Càstor Pérez va acompanyar-hi els cantaires voluntaris i el 1999 hi va fer debutar en públic la seva filla Sílvia Pérez Cruz amb la interpretació inoblidable de la cançó “Alfonsina y el mar”, que en aquella ocasió va dedicar a la seva germana Glòria Pérez Cruz, tal com va quedar enregistrat al disc “Passeig per la memòria” del grup Duet, que el pare integrava aleshores al costat d’Alfons Carreras.
A la petita gran cantada del barri calellenc de Sant Roc hi han passat moltes coses, tantes com a l’altra. Continua sent una cantada amb caràcter propi, amb ànima singular, amb prestigi guanyat a pulmó lliure, amb el blasó heràldic de la senzillesa, amb la noblesa de l’autenticitat, amb l’heroisme de la perseverança a les verdes i a les madures, i, sobretot, amb “Barquito de nácar”, la vella havanera que només s’escolta aquest dia en boca de Jordi Pena, el veterà promotor de la cantada i de l’associació de veïns. A l’edició del 2013 hi han actuat els grups Empordanet i Arjau, i hi ha tornat a cantar Sílvia Pérez Cruz, acompanyada a la guitarra per Lluís Bofill o bé acompanyant-se ella mateixa en el seu estremidor “bis” de “Alfonsina el mar”. Llarga vida a l'esperit singular de la cantada calellenca, l’autèntica!

0 comentaris:

Publica un comentari