24 de març 2014

Les sorpreses quotidianes de la premsa i del món

Fa cinquanta anys que sóc un devorador quotidià de diaris i revistes, és la meva afició i el meu ofici. Encara em meravello de la quantitat de sorpreses que aquesta lectura significa dia rere dia. La premsa és la finestra més extraordinària abocada a la infinita varietat del món. Sé que algunes persones pensen exactament el contrari, com aquell amic que en una ocasió va refusar l’exemplar del diari que li feia a mans, amb la frase: “No cal, gràcies, ja vaig llegir el de l’any passat”. Segurament s’aturen equivocadament a les informacions repetitives (la telenovel.la quotidiana de la partitocràcia o el detall dels resultats esportius) que jo
sobrevolo en diagonal o passo per alt. Al costat de l’actualitat més rutinària, la premsa transporta dia rere dia autèntiques descobertes, notícies i comentaris d’impacte, fulguracions de la insondable diversitat de la vida.
Posaré dos o tres exemples dels últims dies per fugir del caràcter subjectiu que pogués atribuir-se a la meva afirmació de partida. La secció “Temes a debat” del diari La Vanguardia, que cada diumenge enfronta dos articulistes sobre un mateix tema, estava dedicada l’últim dia a “Ensenyar a patir”. La pedagoga Eva Bach Cobacho hi escrivia: “Les ensopegades i les tristors són necessàries, a més d’inevitables. Hi ha coses que només s’aprenen caient i hi ha caigudes que suposen impagables lliçons d’humanitat, de fortalesa, d’humilitat i de maduresa”.  
A un article d’opinió del l’escriptor Jordi Soler a l’edició de Catalunya d’El País, vaig llegir el 21 de març: “Los físicos han llegado a la conclusión que solo somos capaces de percibir el 10 % de la realidad que nos rodea. Visto desde el otro extremo, esto quiere decir que, a causa de la precariedad de nuestros sentidos, somos incapaces de percibir el 90 % de las cosas que suceden a nuestro alrededor (...) Una persona sana que se desplaza por un espacio determinado, va produciendo una columna formada, y renovada cada minuto, por 37 millones de bacterias” 
Una pàgina sencera d’informació del diari El País proclamava el mateix dia: “La nariz percibe un billón de olores”. L’arrencada de l’article establia: “Se pensaba hasta ahora que el olfato era el más torpe de los sentidos humanos: mientras que podemos distingir entre varios millones de colores y menos de medio millón de tonos musicales, la evidencia apuntaba a una cicatería olfativa que solo nos permitía discriminar 10.000 olores. Investigadores de la Universidad Rockefeller de Nueva York y la Pierre et Marie Curie de París muestran ahora que la realidad es justo la contraria”. 
El 20 de març la psicòloga Connie Capdevila escrivia a un article d’opinió publicat a El Periódico arran del Dia Internacional de la Felicitat, instituït per les Nacions Unides: “També s’ha constatat que el 50 % de la nostra felicitat està vinculada a factors genètics (...) Les bones notícies dels descobriments arriben ara: el 40 % de la felicitat personal és qüestió de cadascú”. 
Al suplement setmanal “ES” del diari La Vanguardia del 15 de març, vaig llegir al títol i subtítol d’un reportatge de quatre pàgines: “Sexe, elixir de joventut. La llista és àmplia: a més de divertit, alliberador i més bo que la xocolata, el sexe suavitza la pell, evita arrugues, manté el cervell àgil, allunya l’alzheimer i afavoreix la xarxa neuronal. No dóna la vida eterna (només faltava això), però sí que fa que ens sentim més joves i enèrgics”. 
És una simple mostra dels últims dies i se’n podrien triar d’altres del mateix període per reflectir allò que també es troba a la premsa de manera quotidiana, al costat de les coses més previsibles. Això sí, els matins que per un motiu o altre la fullejo amb pressa i només llegeixo els titulars amb una atenció relativa, no acostumo a descobrir res. Ajustar el ritme del que fem i posar-hi un mínim d’interès és important en tot, també per llegir el diari.

0 comentaris:

Publica un comentari