22 d’abr. 2014

El to, la llum, el reflex i la calidesa del llimoner

Em va dir que havia decidit comprar i arreglar aquella vella casa de poble després de la mort del seu marit perquè es va enamorar del llimoner que creix al pati. Tota la casa gravitava al voltant del pati amb llimoner, potser més concretament al voltant del sentiment suscitat pel llimoner com a il.lustració d’una vida lluminosa i perseverant, defensada enfront dels altibaixos. L’arbrissó no presentava en aparença res de particular. Era més aviat rabassut, d’un rendiment alguns anys eufòric, a altres moments més morós i incert. Creixia al racó assolellat del pati, que l’alta tanca de pedra aïllava del vent. El mobiliari del jardí estava
format per dos sofàs de vímet encoixinats i una taula, fàcilment desplaçables en funció de les conveniències d’orientació de l’estiu o de l’hivern. Era un pati còmode i acollidor, pensat per ser utilitzat tot l’any.
La presència de l’arbre només cobrava importància si es parava esment a les paraules amb què l’assenyalava la propietària, el to amb què expressava l’afecte dispensat al modest llimoner. Era el mateix to amb què em va mostrar els canvis que havia introduït a aquell habitatge de poble. L’agençament de cada estança havia estat dut a terme sobre una pauta que em va semblar molt associada a la calidesa de la propietària. 
El buit deixat per l’absència del marit es feia obvi, sense necessitat d’al.ludir-hi. La seva foto ampliada es trobava damunt del piano de cua. Després de recórrer la casa, no em va fer seure a la sala d’estar del piano. Vam prendre l’aperitiu a la cuina, pensada també per estar’s-hi amb comoditat. 
Vam dinar a la galeria coberta, destinada antigament a estable del bestiar. Havent dinat tampoc no ens vam instal.lar a la sala d’estar presidida pel piano. Vam fer sobretaula al jardí, arredossat de la tramuntana que bufava de lluny i esmaltava la tarda. Vam seure de cara al llimoner.
Vam parlar dels fills, vam passar revista discretament als amics i coneguts, sobrevolant cada tema sense aturar-nos gaire a cap en particular. Després de la llarga conversa, em vaig adonar que feia temps que no rebia el reflex de tanta calidesa, acarat a la llum viva del llimoner i de la propietària, mentre la tarda virava lentament cap el crepuscle encès dels dies de tramuntana. Després, a la nit, vaig donar voltes als ingredients de la idea de calidesa, començant pel detonant del llimoner.

0 comentaris:

Publica un comentari