27 d’ag. 2014

Darrere el teló de glamur del castell de Peralada

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

Que l’ínfula versallesca amb casino de joc i festival de música del castell de Peralada dediqui aquest estiu al seu recinte una exposició a Damià Mateu Bisa, un dels fundadors de la nissaga familiar, arran del 150 aniversari de la naixença forma part de l’hagiografia que s’atorguen els grans propietaris. Resulta més curiós, en canvi, que aquesta nissaga no posseeixi una biografia més enllà de les pròpies autopromocions, malgrat el perfil marcat i polèmic de les successives generacions, com si dominés encara avui un respecte feudal. Encara
es fa difícil qualificar de drapaire de Llinars del Vallès el primer “Mateu dels ferros” instal.lat a Barcelona el 1809. Casat amb Àngela Bisa Brillas, els hereus van ampliar el negoci fins a crear el 1888 l’empresa Viuda e Hijos de Miguel Mateu, amb representacions internacionals del ram del ferro. Un d’aquells hereus era Damià Mateu Bisa (1864-1935), el qual crearia el 1902 amb un soci enginyer suís la factoria barcelonina Hispano-Suïssa, fabricant del “Cadillac espanyol" i s'enriquiria durant Primera Guerra Mundial amb la fabricació de motors d’avions (la fàbrica seria traspassada a l'INI el 1946 i se’n derivaria l’ENASA o Pegaso del barri de la Sagrera). Des del 1906 tenia el magatzem de ferros al gòtic Convent dels Àngels, retornat a la ciutat el 1978. Damià Mateu Bisa va ser membre actiu de la Federació Monàrquica Autonomista, a la dreta de la Lliga, i va cultivar l’amistat amb el rei Alfons XIII.
Miquel Mateu Pla (1898-1972), fill de Damià i Mercedes Pla Deniel (germana del cardenal primat d’Espanya), va ser l’hereu del negoci. El 1923 es va casar amb Júlia Qintana Ylzarbe, de Celrà (el seu pare, Sixte Quintana, era el representant de la química alemanya Basf a Barcelona). Durant el viatge de noces Miquel Mateu va comprar el castell de Peralada per 400.000 pessetes i la majoria d’accions del Diario de Barcelona, alhora que es convertia en soci del Banc Urquijo a Catalunya, dirigit per Fèlix Escalas. 
Des del castell de Peralada va fugir el 18 de juliol del 1936 a Ginebra, per passar al quarter general de Franco a Salamanca. Va ser designat per Franco alcalde de Barcelona del 1939 al 1945, ambaixador a París del 1945 al 1947, president de la Caixa de Pensions a partir del 1941, president de Foment del Treball a partir del 1952, president de l'Agencia Efe a partir del 1967, conseller nacional de Falange Española fins la seva mort el 1972, etc. Les visites de Franco a Catalunya solien passar pel castell de Peralada del seu amic. Josep Pla qualificava per escrit Miquel Mateu com "un personatge sinistre, un burgès dominat per la por, per una ànsia econòmica sense límits, l'autèntic representant del franquisme a Catalunya" (Notes per a Sílvia, Obra Completa 26, 1974). 
La filla única Carme Mateu era "el millor partit de la Barcelona dels anys 50", escriu Oriol Bohigas a les seves memòries. Es va casar amb Artur Suqué Puig, company de pupitre de Jordi Pujol al Col.legi Alemany, fill d’Artur Suqué Anguera (ric fabricant tèxtil) i d’Isabel Puig Palau (rica hereva d’una altra indústria tèxtil). Al casament celebrat a Peralada hi van assistir Carmen Polo i l'almirall Carrero Blanco. 
El castell de Peralada, governat ara per Artur Suqué i Carme Mateu, va convertir una part de les dependències en casino de joc el 1979 i Suqué va rebre la concessió de tots el casinos de Catalunya. El “cas Casinos” esclataria el 1990 per la denúncia d’un ex director financer de l’empresa contra el president Artur Suqué, per desviar presumptament 3.000 milions de pessetes cap als comptes de Convergència Democràtica de Catalunya com a finançament irregular del partit. Les investigacions parlamentàries realitzades el 1987 i el 1992 van acabar en no res, així com la nova instrucció judicial del 1995. La causa va ser arxivada el 1996. 
L’actual Grup Peralada compta amb 1.800 empleats i regenta vinyers cellers vinícoles a Peralada i arreu, diversos casinos, un golf amb hotel a Peralada (inaugurat per Jordi Pujol el 1993), participacions a diferents empreses, promocions immobiliàries, etc. Els tres fills Isabel, Javier i Miguel Suqué Mateu participen en la direcció de l’empresa que té el castell de Peralada com a símbol i reclam. En plena època de retallades, el festival privat de música de Peralada continua rebent actualment del departament de Cultura de la Generalitat 200.000 euros anuals de subvenció. L’exposició d’aquests dies en memòria de Damià Mateu Bisa a Peralada posa l’accent en el ric patrimoni cultural que alberguen la biblioteca i les col.leccions del castell.

0 comentaris:

Publica un comentari