7 d’oct. 2015

L'electricitat vista --i viscuda-- com un misteri i una sospita

L’entrada en servei comercial ahir dilluns del tram interfronterer de la nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT), inaugurat sobre el terreny amb tota la pompa oficial fa set mesos pels presidents dels governs francès i espanyol, representa un altre episodi misteriós del gran negoci de les companyies elèctriques. L’espai de set mesos transcorreguts entre la inauguració oficial i “l’entrada en fase comercial” no ha trobat explicació comprensible. A més a més, es tracta d’una engegada parcial, gradual, limitada de moment a una part de la capacitat d’intercanvi o compravenda de la nova “autopista elèctrica” entre França i
Espanya. L’electricitat en ella mateixa, la seva producció, distribució i facturació al consumidor, és un misteri de la vida moderna, intricat i creixent com la fiblada de la factura de la llum que cada ciutadà rep puntualment.
El subministrament d’electricitat és un servei públic bàsic, explotat per companyies privades que s’han convertit en grans poders econòmics, sota una regulació governamental tan laxa com la del Banc d’Espanya envers les entitats bancàries. Els estudis i debats sobre l’impacte ambiental de la cicatriu oberta pel traçat de la nova MAT damunt del territori han durat setze anys, però els 44 km del seu estentori recorregut entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) s’han construït en un temps rècord de 18 mesos. Un total de 400 propietaris han estat expropiats per donar pas a les monumentals torres metàl.liques de 55 metres d’alt i 10 d’ample a la base. 
El tram que ara entra en servei comercial s’uneix als 86 km ja estrenats el 2010 entre Sentmenat (Vallès Occidental) i Bescanó. En canvi, els 60 km restants entre l’Alt Empordà i Baixàs (al cantó francès de la frontera, prop de Perpinyà) han estat soterrats per satisfer les nombroses protestes mitjançant un túnel interpirinenc paral.lel al del tren AVE, com si aquest tram del paisatge rebés més consideració que l’aclaparador traçat aeri dels altres. El primer tram del traçat va comptar amb un pressupost de 100 milions d’euros, el segon 66 milions i el tercer soterrat 700 milions (deu vegades més que si fos aeri com els altres). 
Els responsables argumenten que la construcció de la MAT era indispensable per assegurar el subministrament de Girona, la Costa Brava i el tren AVE. Respon a la directiva europea que obliga els països membres a estar enllaçats en un mínim de 10% de la seva capacitat de consum, tot i que la MAT actual només garantirà el 6% (fins ara era del 3% entre Espanya i França). 
El caràcter altament enrevessat de les explicacions públiques sobre la gestió de la xarxa elèctrica, igual que de la factura que rep cada ciutadà, resulta d’una opacitat sospitosa en una societat democràtica i reclama la mateixa transparència que qualsevol altre sector sensible de la vida en comú. També s’ha de reconèixer que l’opacitat de les companyies elèctriques concorda escrupolosament amb la d’uns quants sectors estratègics més, dintre d’una complexitat deliberada que encobreix l’activitat –i els beneficis-- dels oligopolis de facto.

0 comentaris:

Publica un comentari