27 de març 2016

L’actual comtessa d’Empúries se soprendria al flamant museu de la vila comtal

Sempre li he trobat un tuf feudal una mica inflat a Castelló d’Empúries, potser perquè és una vila de 4.500 habitants amb catedral i comtes en exercici, tot i que també ho ha estat d’alcaldes socialistes com el flequer-pastisser Esteve Ripoll del 1983 al 1987. La meva vella impressió s’ha actualitzat radicalment aquests dies arran de la visita al flamant Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, renovat el 2015, de la mà del seu director Jordi Canet. Intentar explicar al públic d’avui a través d’un equipament municipal el feudalisme medieval que va marcar l’indret (avui marcat més aviat pels 6.500 habitants d’Empuriabrava, la urbanització turística lacustre més gran d’Europa, que li pertanyen administrativament) s’ha traduït en un esforç que
mereix treure’s el barret.
El cèntric edifici és l’antic complex jurídico-penal construït pel comte d’Empúries el 1336. Va exercir de Cort de l’Audiència General del Comtat, el símbol del seu poder jurisdiccional. Avui és una altra cosa molt diferent, per fortuna. 
He de revisar les meves velles imatges de Castelló d’Empúries, perquè sobre el terreny s’han vist molt revisades. La seva monumental catedral gòtica del segle XV, la “catedral de l’Empordà”, em continua semblant desproporcionada, baldera. Els comtes no van aconseguir que rebés el rang canònic de catedral (avui s’anomeni basílica de Santa Maria), més per oposició del bisbat de Girona que no pas del Vaticà. Va ser restaurada a càrrec de l’Estat entre 1963 i 1977. Conté els sepulcres de dos comtes d’Empúries Ponç IV i Pere I. L’any 2002 els van obrir i van trobar-hi restes de sis persones diferents, fruit probable dels successius trasllats. 
Els actuals comtes d’Empúries també han canviat molt. El títol i les propietats es continuen transmetent per via hereditària, de manera que l’actual comtessa d’Empúries és des del 2006 Sol María de la Blanca de Medina Orleans-Bragança, una noia sevillana nascuda el 1986 a Nova York i resident a París, filla d’Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba, duc de Sogorb –actual titular de la casa ducal de Medinaceli-- i de Maria da Gloria de Orleans-Bragança, princesa imperial del Brasil i cosina del rei Joan Carles (la seva àvia materna, Maria Esperança de Borbó-Dues Sicílies, era germana de la comtessa de Barcelona, muller de don Joan de Borbó). 
El pare de l’actual comtessa d’Empúries, únic supervivent avui dels seus quatre germans (entre els quals Rafael Medina, duc de Feria, empresonat del 1993 al 1995 per corrupció de menors i tràfic de drogues, traspassat el 2001 per sobredosi de barbitúrics), va concedir a la filla al moment de complir vint anys un dels cinquanta títols nobiliaris que acumula la casa ducal de Medinaceli. Poc després la noia va pronunciar en català, el 2 de setembre de 2006, el pregó de la festa major des del balcó de l’ajuntament de l’Escala-Empúries, un un pregó molt ben estructurat, en la línia de les preocupacions de la joventut actual, si més no de la part de la joventut actual que té patrimoni. 
El pare i anterior comte d’Empúries ja havia pronunciat el pregó de la festa major de Castelló d’Empúries el 9 d’agost del 1987 des del balcó municipal i el 2003 va tornar-hi arran de la inauguració del primer museu històric de vila vila comtal, ara refet. Va cedir a la Generalitat una còpia en microfilm del ric arxiu històric dels títols catalans que li pertanyen: el ducat de Cardona, els comtats d’Empúries, Peralada, Prades, Osona i Pallars, els marquesats de Camarasa i Aitona, els vescomtats de Cabrera i Bas i el de Vilamur, i les baronies de la Conca d’Òdena i d’Arbeca. 
Només posava com a condició que una còpia del microfilm anés a cadascun dels municipis implicats que ho desitgessin. L’importantíssim arxiu medieval del comtat d’Empúries (un dels pocs creats en època carolíngia que subsisteix) es pot consultar avui amb comoditat per pantalla d’ordinador a l’arxiu municipal de Castelló d’Empúries, dirigit per Marisa Roig. 
El títol de comte d’Empúries ha passat per diferents nissagues mitjançant aliances matrimonials. Des del segle XVII pertany a la casa ducal sevillana de Medinaceli. La creació del títol comtal emporità per part dels reis francs remunta al segle VIII i és un dels més antics d’Europa, de manera que la jove Sol María de la Blanca de Medina Orleans-Bragança és la 54ena comtessa d’Empúries, mentre que Cayetana Fitz-James Stuart era amb prou feines la 18ena duquessa d’Alba. 
Després d’aquella aparició al balcó de l’ajuntament de l’Escala-Empúries, la jove comtessa d’Empúries va retornar a l’anonimat dels estudis a l’estranger. El 2012 va fer reaparició per carta, quan va contestar des de París, amb membret de la casa ducal de Medinaceli, a l’Associació Salvem Querroig per confirmar que les runes d’aquest castell fronterer, situat entre Portbou i Cervera, són efectivament de la seva propietat i que autoritzava l’associació a fer-hi les obres de salvaguarda que sol.licitava, naturalment a càrrec dels voluntaris. Una cosa és l’amabilitat i una altra la propietat i els pistrincs. 
El pare de la noia i anterior comte d’Empúries també reapareix de tant en tant a les pàgines d’actualitat. Els jornalers del Sindicat Andalús de Treballadors, encapçalats per Juan Manuel Sánchez Gordillo, l’alcalde Marinaleda, van ocupar els jardins de la seva finca d’Hornachuelos (Còrdova) i van muntar-hi una proclama contra el latifundisme. El 19 de juny de l’any passat Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba concedia una entrevista a “La Contra” del diari La Vanguardia sobre les seixanta generacions del seu llinatge, els cinquanta títols nobiliaris que suma i l’estat actual de la qüestió: “La història de la meva família és la de tots: la noblesa no podia vendre les seves propietats, que heretava el primogènit –aquí l’hereu—i només es casaven entre iguals. Així que, matrimoni rere matrimoni, anava concentrant possessions a Catalunya i després es va fer aragonesa, valenciana, andalusa, castellana, gallega...”. 
Espero amb interès la pròxima aparició pública de la jove comtessa d’Empúries, que encara no ha visitat el flamant museu acabat de modernitzar a Castelló d’Empúries.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada