17 d’oct. 2016

Miracle i misteri de la platja de Paulilles, tot l’any

A la platja nua més bonica del país li va caure al damunt la revolució industrial com una bomba literal, arran de la instal.lació el 1871 d’una fàbrica de dinamita. Es troba administrativament a França i, un cop tancada la factoria el 1984, l’indret va ser comprat per l’administració i convertit en equipament públic i parc arran de mar. La badia nua de Paulilles és un miracle situat entre Banyuls i Portvendres, arredossada del vent del nord per la mola del cap de Biarra i fistonejada per les vinyes verdes vora el mar, nodrides a la solana pel sistema nerviós dels regs que baixen de la muntanya immediata, dintre d’un paisatge tàctil, ordenat i detallista. De tant en tant hi porto els amics de confiança, perquè la felicitat consisteix a compartir. L’últim cop el ruixim del mar esbandia el gris apòcrif del cel i ens ho vam mirar com una serp fascinada davant d’un ocell. Paulilles és un miracle. La badia natural,
naturalíssima, consta de tres platges: la d’en Bernardí, la del Mig i la del Forat.
Encara s’hi veu el mur baix de formigó construït per l’ocupant militar alemany de la Segona Guerra Mundial contra un eventual desembarcament aliat. Posteriorment, ha servit per aturar més d’un temporal i protegir el terreny de veure’s desfalcat.
A la platja d’en Bernardí, la més freqüentada pels banyistes a l’estiu, hi opera el restaurant O Sole Mio. La sobretaula a la seva terrassa ofereix un dels observatoris vitals més afortunats de la condició de ciutadans mediterranis, en el sentit més alt i alhora més senzill del gentilici. 
La platja del Mig pertoca al recinte de l’antiga fàbrica de dinamita, avui oberta a la visita pública amb una sèrie d’instal.lacions pulcrament restaurades, tant les d’interior com les externes de tota la finca. L’estacionament per a 300 cotxes a l’entrada engloba un vell lledoner gegant, d’una elegància lírica que val l’emoció per ell sol. 
Acarada al cap de Biarra, la veïna platja del Forat suma una dotzena de casetes d’estiueig de planta i pis, construïdes temps enrere a la franja marítimo-terrestre. D’aquí surt el camí de ronda que porta en 40 minuts (2,3 km) fins la platja dels Elmes de Banyuls. L’altre camí de ronda, a llevant, arrenca de la platja de Bernardí i condueix fins el cap de Biarra, a Portvendres. 
A tocar de la platja, entre les vinyes i el clap ufanós d’eucaliptus, palmeres i pins centenaris, dues finques es consagren al sagrament del vi: el Clos de Paulilles (amb restaurant de ferme-auberge a l’estiu) i el mas de pedra amb teules romanes i porticons pintats de blauet del Domaine de Valcros (amb algunes habitacions de bed&breakfast regentades pels propietaris familiars, Lluís Nivet Pams i Véronique Martínez). 
La sensació intrauterina que vaig experimentar la primera vegada de banyar-me a aquesta platja, ara la retrobo enriquida pels mil matisos que he anat descobrint-li.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada