24 de gen. 2018

La pel.lícula “Zama” vol rescatar la gran novel.la d’Amèrica

S’acaba d’estrenar aquí Zama, que el 3 de febrer vinent serà una de les candidates al Goya a millor pel.lícula iberoamericana. Ha comptat amb un elevat pressupost i ha estat rodada en exteriors al nord argentí fronterer amb Paraguai. La directora Lucrecia Martel diu que va llegir la novel.la en què es basa el film mentre remuntava el cabalós riu Paranà amb dues amigues i que allí li va trobar la clau cinematogràfica. Relata la llarga i inútil espera als confins de l’imperi del funcionari
colonial espanyol Diego de Zama, pendent de retornar a la metròpoli.
Una de les vegades que vaig viatjar a Mendoza, ciutat natal del novel.lista argentí Antonio di Benedetto, vaig voler comprar-hi una edició local de la seva gran novel.la Zama (allà pronuncien Sama). Vaig tenir sort a una llibreria de segona mà i guardo l’exemplar com a peça de valor. 
Porta un pròleg de Juan José Saer, l’altre gran referent de la narrativa argentina d’aquella generació, el qual apunta que Zama constitueix amb tota probabilitat de la gran novel.la d’Amèrica. És exactament el mateix qualificatiu que va utilitzar l’any passat el Nobel sud-africà J.M. Coetzee quan ressenyava la traducció a l‘anglès a la New York Review of Books
Encara em va semblar més sorprenent que el suplement cultural Babelia del diari El País dediqués també l’any passat una doble pàgina a l’oblidat autor de Zama, sota el títol “La hora de Antonio di Benedetto”. La incògnita s’aclaria al final, quan anunciava que l’adaptació al cinema era cofinançada per la productora de Pedro Almodóvar. 
La gran novel.la de Benedetto es va publicar el 1956 i va passar desapercebuda. L’escriptor va ser detingut el 1976 al seu lloc de treball de subdirector del diari Los Andes a Mendoza, empresonat sense judici durant un any i mig i torturat per la dictadura militar. Tot seguit va malviure sis anys a Madrid, sense cap notorietat dintre del boom literari llatinoamericà, malgrat protagonitzar a TVE una de les entrevistes “A fondo” de Joaquín Soler Serrano el diumenge 17 de setembre del 1978. 
Tant Benedetto com Saer representen la literatura argentina de l’interior, l’un de Mendoza, l’altre de Santa Fe. La directora Lucrecia Martel és de Salta, un altre focus d’aquell vast interior. La cosmòpolis de Buenos Aires és un país i la resta de l’Argentina un altre. 
Ara la pel.lícula gaudeix de la promoció que no va tenir la novel.la. Els influents padrins del film i els corifeus habituals volen situar-lo en línia amb la genialitat metafòrica i laberíntica de Kafka o de Borges. No és la gran pel.lícula d’Amèrica, només l’adaptació lliure a la pantalla de la gran novel.la d’Amèrica que jo, no sé per què, continuo anomenant Sama.

0 comentaris:

Publica un comentari