18 de maig 2018

El príncep Carles visita Atenes sense trepitjar l’Acròpolis

El príncep hereu Carles d’Anglaterra i la seva dona acaben de realitzar una gira oficial de tres dies a Grècia, un dels poquíssims països d’arreu del món que la reina d’Anglaterra no ha trepitjat mai en visita d’Estat durant els 66 anys de regnat. Diuen que és per culpa del final poc airós que va tenir la monarquia grega de Constantí II (el marit de la reina, Felip d’Edimburg, és nascut a Grècia i ja va haver de fugir-ne quan van derrocar la monarquia de Constantí I el 1922). En realitat no hi ha anat mai per culpa dels marbres del Partenó, que el seu fill Carles s’ha abstingut escrupolosament de visitar
aquests dies malgrat ser una referència obligada a la capital grega.
El Museu Britànic de Londres exhibeix 56 de les 97 peces del fris del Partenó, així com metopes i estàtues dels dos frontons. El govern anglès es nega a retornar-les, malgrat haver estat arrencades en condicions abusives el 1802, gràcies un vague acord de l’ambaixador lord Elgin amb l’ocupant turc del moment. La definició d’elginisme designa avui arreu del món el pillatge, l’espoli, el robatori d’obres d’art. 
El litigi internacional es manté viu, amb campanyes d’opinió periòdiques i fins ara infructuoses. Melina Mercuri va fer-ne bandera durant els tres mandats com a ministra grega de Cultura de la recuperada democràcia entre 1981 i la seva mort el 1994. Va suscitar adhesions arreu del món, inclosa una part de l’opinió pública britànica. 
Els Elgin marbles van passar a ser anomenats els “marbres de Melina”. El text de la conferència que va pronunciar el 1986 davant dels membres del club de debat Oxford Union continua sent una gran peça d’oratòria contemporània, sense abandonar l’estil passional que la caracteritzava. Per començar va dir al selecte auditori: “Vostès saben que diuen de nosaltres els grecs que som gent fervorosa i de sang calenta. Doncs bé, deixin-me afegir una cosa: és cert. I jo no sóc coneguda com a excepció”… 
Un cop situats amb aquesta arrencada, els va etzibar: “Han d’entendre el que els marbres del Partenó signifiquen per a nosaltres: són el nostre orgull, són els nostres sacrificis, són el nostre símbol d’excel.lència més noble, són un tribut a la filosofia democràtica, són les nostres aspiracions i el nostre nom, són l’essència del ser grec”. 
De moment els marbres no han tornat i el príncep Carles en visita oficial s’ha abstingut diplomàticament de posar els peus a l’Acròpolis.

0 comentaris:

Publica un comentari