L’Ulisses d’Homer a la pantalla gran, tres mil.lenis després

Assegut a la sala de cinema amb impaciència i avidesa, m’ha costat els primers minuts entrar en el personatge protagonista de la pel.lícula acabada d’estrenar El retorn d’Ulisses, encarnat per l’actor Ralph Fienes. Després d’haver-lo vist fa poc com a cardenal porprat del Vaticà al film Conclave, en aquesta passa dues hores despullat, en contrapartida. Però jo no hi anava per l’actor protagonista, ni tan sols per Juliette Binoche al paper de Penèlope, sinó per la fascinació de la llegenda que travessa els segles des de fa prop de tres mil.lenis. La pel.lícula se centra en el retorn a Ítaca del llarg viatge d’Ulisses, però evoca tota la resta de la Ilíada i l’Odissea. Encara no sabem a quin moment de l’Antiguitat va ser compostes la Ilíada i l’Odissea ni qui era l’autor anomenat Homer. L’enèsima adaptació cinematogràfica de la Ilíada la va protagonitzar el 2004 Brad Pitt i han aparegut en català noves traduccions, l’última de Pau Sabaté. Les epopeies d'Homer mantenen l'actualitat pel retrat de les passions humanes. El subjecte de la poesia èpica anterior, per exemple la sumèria, eren els déus. La grega d’Homer la protagonitzen els homes i les dones.

El meu lloc al món, un banc de seure sota els castanyers de Ceret

Quan estic cansat de voltar els punts obligats de la vila de Ceret, disposo fa temps d’un racó predilecte, tranquil, airejat i solitari a menys de quatre passes del centre. El nomenclàtor en diu Plaça dels Drets de l’Home, però no és una plaça, més aviat una terrassa realçada sobre el carrer Michel Aribaud, ombrejada per castanyers vells. Hi ha un banc de seure atrotinat, de fusta repintada de verd, construït amb dos taulons al seient i un altre al respatller damunt d’una ànima metàl.lica. És el meu setial, el meu observatori, el meu lloc al món. Tots portem consolidat al cor algun Edèn perdut --ni que sigui el de la innocència infantil-- i creiem retrobar-lo al centelleig d'algun racó que el sentiment elegeix per motius reals banyats en or. La satisfacció de seure-hi és més fonda que el simple fet de reposar. Fa dècades que professo amor estable al banc de seure sota els castanyers de la Plaça dels Drets de l’Home de Ceret. De vegades hi convido amics de confiança i amors de desconfiança, els quals em miren estranyats i m’hi deixen aparcat. Ells continuen voltant i jo m’encanto sota el duomo dels castanyers que calmen, acompanyen i equilibren els meus anhels, com un amor correspost. En aquell instant em sento feliç,

El mal averany de la glacera difunta del Canigó

A l’estiu m’agradava pujar en taxi-jeep col.lectiu des del poble de Vernet fins el refugi de Cortalets, situat a 2.150 metres d’altitud sota el pic del Canigó, pel plaer de tocar la neu en plena canícula. Ara les congestes i glaceres pirinenques es fonen, desapareixen a l’estiu per culpa del canvi climàtic. Anys enrere dinava al refugi de Cortalets i feia la digestió a l’ombra d’algun pi-avet, a tocar de la llengua de gel que ja no hi és, agombolat pel rierol que discorria entre les pedres. La meva immobilitat durant l’estona somnolent de la migdiada feia que se m’acostés a fer-me companyia alguna de les vaques que pasturaven vora l’estany. Ara no imaginem prou el desastre que vaticina

La mala sort de Barcelona amb l'elegància dels obeliscos

Des de l’Antiguitat egípcia l’obelisc és un dels monuments urbans més elegants a moltes ciutats del món, excepte a Barcelona. L’únic de la capital catalana, a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Diagonal, és desgraciat en la seva factura i la seva història, i porta amb resignació el sobrenom del “Llàpis”. Erigit el 1932 en homenatge al president de la I República, Francesc Pi i Margall, es veia coronat per la bella figura femenina de l’escultor Josep Viladomat. El franquisme va suprimir el nom de Pi Margall, el medalló amb la seva efígie i l’escultura, reemplaçada per un succedani de l’escultor Frederic Marés dedicat a la Victòria, retirat el 2011. L’Ajuntament democràtic no es va atrevir a restituir l’escultura original de Viladomat al seu lloc, un nu