Els plàtans centenaris de Ceret també creixen al museu d'art modern

El Museu d’Art Modern de Ceret conté moltes petites joies de primer nivell. Potser els quadres i les escultures desvien la mirada d’una de les peces més destacades: el mural de 6,5 metres d’alt al forat de l‘escala, del pintor Vincent Bioulès. Fa els honors pictòrics als cèlebres plàtans centenaris del centre històric de la vila. Era l’alçada i la volada que necessitava la representació artística d’aquests arbres admirables. Només d’entrar al museu es contempla el mural, ja sigui a la planta baixa arran de soca o bé des de mitja altura al primer pis. Recórrer lentament l’escala proporciona la sensació de pujar a aquests arbres venerables, amb les regues d’aigua que serpentegen als seus peus. Julien Gracq, que alguns consideren el millor prosista francès del segle XX, va dedicar el 1967 als plàtans de Ceret una curta entrada al dietari Lettrines. A les últimes pàgines del llibre escrivia: “Ceret dedica els carrers a la glòria del plàtan. Enormes, esclaten per damunt de les teulades com cúpules en

He fet aquesta foto del Canigó moltes vegades, i espero repetir-la

Just al peu del rètol que indica l’entrada a la comarca del Vallespir, acostumo a baixar del cotxe a la rotonda del Voló en direcció a Ceret per contemplar amb deteniment durant uns instants l’aspecte del dia que ofereix el massís del Canigó a l’horitzó. L’atmosfera de cada dia és diferent i només el vent de tramuntana dibuixa al burell la silueta de la muntanya, que la majoria de cops apareix velada o lleugerament enteranyinada, com ahir dissabte. Tant se val, la meva mirada li reserva el mateix afecte inexplicable. M’han fet aquesta foto moltes vegades i espero repetir-la encara unes quantes més. A ple estiu els colors grisosos,

La Guerra Civil espanyola la van guanyar els anglesos

L’últim llibre La pérfida Albión de Paul Preston, historiador anglès especialitzat en la Guerra Civil espanyola, documenta fets coneguts des del treball publicat el 2001 pel professor Enrique Moradiellos El reñidero de Europa, las dimensiones internacionales de la Guerra Civil española, on s'exposava el paper decisiu a favor de Franco del govern conservador de Londres. Aquella guerra la va decidir més el camp diplomàtic que el de batalla. No només per l’ajuda de Hitler i Mussolini a Franco, també per la del govern conservador britànic. Gran Bretanya tenia poderosos interessos econòmics a Espanya, on la majoria d’inversions estrangeres en sector estratègics eren angleses, i els tories